Llistat de punts

Quan és en joc la defensa de la veritat, ¿com es pot desitjar no desagradar a Déu i, alhora, no topar amb l'ambient? Són coses antagòniques: o l'una o l'altra! Cal que el sacrifici sigui holocaust: s'ha de cremar tot…, fins el «què diran», fins allò que anomenen reputació.

¡Que clarament veig ara que el «sant desvergonyiment» té la seva arrel, molt fonda, a l'Evangeli! Compleix la Voluntat de Déu…, recordant-te de Jesús difamat, de Jesús escopit i bufetejat, de Jesús dut davant els tribunals d'homenets…, i de Jesús que calla!! —Propòsit: abaixar el front davant els ultratges i —comptant també amb les humiliacions que, sens dubte, vindran— prosseguir la tasca divina, que l'Amor Misericordiós de Nostre Senyor ha volgut encomanar-nos.

No ets feliç, perquè li dónes voltes a tot com si tu fossis sempre el centre: si et fa mal l'estómac, si et canses, si t'han dit això o allò…

—¿Has provat de pensar en Ell i, per Ell, en els altres?

Després de l'entusiasme inicial, han començat les vacil·lacions, els titubeigs, els temors. —Et preocupen els estudis, la família, la qüestió econòmica i, sobretot, el fet de pensar que no pots, que potser no serveixes, que et falta experiència de la vida.

Et donaré un mitjà segur per superar aquests temors —¡temptacions del diable o de la teva falta de generositat!—: «menysprea'ls», treu de la teva memòria aquests records. Ja ho predicà de manera terminant el Mestre fa vint segles: «no giris la cara enrera!».

Si la imaginació bull al voltant de tu mateix, crea situacions il·lusòries, composicions de lloc que, ordinàriament, no encaixen amb el teu camí, et distreuen inútilment, et refreden, i t'aparten de la presència de Déu. —Vanitat.

Si la imaginació gira sobre els altres, fàcilment caus en el defecte de jutjar —quan no és aquesta la teva missió—, i interpretes de forma mesquina i poc objectiva el seu comportament. —Judicis temeraris.

Si la imaginació voleteja sobre els teus propis talents i maneres de dir, o sobre el clima d'admiració que despertes en els altres, t'exposes a perdre la rectitud d'intenció, i a donar pàbul a la supèrbia.

Generalment, deixar anar la imaginació constitueix una pèrdua de temps, però, a més, quan hom no la domina, obre el pas a tot un seguit de temptacions voluntàries.

—¡No abandonis cap dia la mortificació interior!

Podria portar-me millor, ser més decidit, prodigar més entusiasme… ¿Per què no ho faig? Perquè —i perdona la meva franquesa— ets un ximple: el dimoni coneix de sobra, que una de les portes de l'ànima més mal guardades és la de la beneiteria humana: la vanitat. Per allí carrega ara amb totes les seves forces: records pseudo-sentimentals, complex d'ovella negra en la seva visió histèrica, impressió d'una hipotètica falta de llibertat…

¿Què esperes per assabentar-te de la sentència del Mestre: vigileu i pregueu, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora?

Hi ha ànimes que sembla que s'entesten a inventar-se sofriments, i es torturen amb la imaginació.

Després, quan vénen penes i contradiccions objectives, no saben estar com la Verge Santíssima, al peu de la Creu, amb la mirada pendent del seu Fill.

Acostuma't a parlar amb cordialitat de tot i de tothom; en particular, de tots els qui treballen en el servei de Déu.

I quan no sigui possible, calla!: també els comentaris bruscos o desenfadats poden fregar la murmuració o la difamació.

Deia un xicotot que acabava d'entregar-se més íntimament a Déu: «ara el que em cal és parlar menys, visitar malalts i dormir a terra».

—Aplica't la lliçó.

¡Dels sacerdots de Crist no se n'ha de parlar si no és per lloar-los!

—Desitjo amb tota la meva ànima que els meus germans i jo ho tinguem molt en compte, en la nostra conducta diària.