Llistat de punts

De la mateixa manera que molts acudeixen a la col·locació de «primeres pedres», sense preocupar-se si s'acabarà després l'obra així iniciada, els pecadors s'enganyen amb les «últimes vegades».

Quan es tracta de «tallar», no ho oblidis, la «última vegada» ha de ser l'anterior, la que ja ha passat.

Aquell confessor, una mica rude, però experimentat, va contenir les cabòries d'una ànima i les reduí a l'ordre, amb aquesta afirmació: «ara vas per camins de vaques; després ja et conformaràs d'anar pels de cabres; i en acabat…, sempre com un animal, que no sap mirar al cel».

Tu deus ser… això, el que ets: una bestiola. —Però m'has de reconèixer que d'altres són enters i castos. Ah!, i no t'irritis després, quan no comptin amb tu, o quan t'ignorin: ells i elles organitzen els seus plans humans amb persones que tenen ànima i cos…, no amb bèsties.

Ni són més homes, ni són més dones, pel fet de portar aquella vida desordenada.

Es veu que, els qui raonen així, posen l'ideal de persona en les meretrius, en els invertits, en els degenerats…, en els qui tenen podrit el cor i no podran entrar al Regne del Cel.

¿Quina pau pots tenir si —contra les «estrebades» de la gràcia— et deixes arrossegar per aquelles passions, que ni tan sols intentes dominar?

El cel empeny cap amunt; tu —¡només tu: no busquis excuses!—, cap avall… —I d'aquesta manera, t'esquinces.