Llistat de punts

Hem de fomentar en les nostres ànimes un veritable horror al pecat. Senyor —repeteix-ho amb cor contrit—, ¡que no t'ofengui mai més!

Però no t'espantis quan notis el llast del pobre cos i de les humanes passions: seria estúpid i ingènuament pueril que t'assabentessis ara que «això» existeix. La teva misèria no és obstacle, sinó estímul per a unir-te més a Déu, per a cercar-lo amb constància, perquè Ell ens purifica.

Dol molt al Senyor la inconsciència de tants i de tantes, que no s'esforcen a evitar els pecats venials deliberats. ¡És normal —pensen i es justifiquen—, perquè en aquestes ensopegades hi caiem tots!

Escolta'm bé: també la major part d'aquella gentussa, que condemnà Crist i el féu morir, va començar només cridant —com els altres!—, acudint a l'Hort de les Oliveres —amb els altres!—…

A la fi, empesos també pel que feien «tots», no saberen o no volgueren tirar enrera…, ¡i van crucificar Jesús!

—Ara, al cap de vint segles, encara no n'hem après.

Felix culpa!, canta l'Església… Beneït error el teu —et torno a dir a cau d'orella—, si t'ha servit per no recaure; i també per millor comprendre i ajudar el proïsme, que no és de més baixa qualitat que tu.

Estima la teva pàtria: el patriotisme és una virtut cristiana. Però si el patriotisme es converteix en un nacionalisme que dugui a mirar amb desafecte, amb menyspreu —sense caritat cristiana ni justícia— altres pobles, altres nacions, és un pecat.

«Mentre no em facin pecar!» —Fort comentari d'aquella pobra criatura, gairebé anihilada, en la seva vida personal i en els seus afanys d'home i de cristià, per enemics poderosos.

—Medita i aprèn: mentre no et facin pecar!

En tant que s'admet voluntàriament aquell diàleg, la temptació lleva la pau de l'ànima, de la mateixa manera que la impuresa consentida destrueix la gràcia.

Ha seguit el camí de la impuresa, amb tot el seu cos…, i amb tota la seva ànima. —La fe se li ha anat desdibuixant…, tot i que prou li consta que no és problema de fe.

Sí, demana perdó contrit, i fes abundant penitència pels successos impurs de la teva vida passada, però no vulguis recordar-los.

Només l'infern és càstig del pecat. La mort i el judici no en són més que conseqüències, que no temen els qui viuen en gràcia de Déu.

Empara't en la Verge, Mare del Bon Consell, perquè de la teva boca no en surtin mai ofenses a Déu.

En la meditació, la Passió de Crist surt del marc fred de la història o de la piadosa consideració, per presentar-se davant els ulls, terrible, aclaparadora, cruel, sagnant…, plena d'Amor.

—I se sent que el pecat no es redueix a una petita «falta d'ortografia»: és crucificar, esqueixar a martellades les mans i els peus del Fill de Déu, i fer-li saltar el cor.