Llistat de punts

N'hi ha que, quan parlen de Déu, o de l'apostolat, sembla com si sentissin la necessitat de defensar-se. Potser perquè no han descobert el valor de les virtuts humanes i, en canvi, els sobra deformació espiritual i covardia.

«Sou tots tan alegres que un no s'ho espera», vaig sentir comentar.

Ve de lluny la dèria diabòlica dels enemics de Crist, que no es cansen de murmurar que la gent lliurada a Déu és de la «encapotada». I, malauradament, alguns dels qui volen ser «bons» els fan ressò, amb les seves «virtuts tristes».

—Et donem gràcies, Senyor, perquè has volgut comptar amb les nostres vides, joiosament alegres, per esborrar aquesta falsa caricatura.

—Et demano també que no ho oblidem.

El bon fill de Déu ha de ser molt humà. No tant, però, que degeneri en barroer i mal educat.

Si el Senyor t'ha donat una bona qualitat —o una habilitat—, no és solament perquè hi frueixis, o per envanir-te'n, sinó per desplegar-la amb caritat en servei del proïsme. —¿I quan trobaràs una ocasió millor per servir que ara, que convius amb tantes ànimes, les quals comparteixen el teu mateix ideal?

Trista situació la d'una persona amb magnífiques virtuts humanes, i mancada absolutament de visió sobrenatural: perquè aquelles virtuts fàcilment les aplicarà només als seus fins particulars. —Medita-ho.

«Un gran senyal aparegué al Cel: una dona amb corona de dotze estrelles damunt el seu cap; vestida de sol; la lluna als seus peus». —Perquè tu i jo, i tots, tinguem la certesa que no hi ha res que perfeccioni tant la personalitat com la correspondència a la gràcia.

—Procura imitar la Mare de Déu, i seràs home —o dona— d'una peça.

Benaurada ets perquè has cregut, diu Isabel a la nostra Mare. —La unió amb Déu, la vida sobrenatural, comporta sempre la pràctica atractiva de les virtuts humanes: Maria porta l'alegria a la llar de la seva cosina, perquè «porta» Crist.

Iesus Christus, perfectus Deus, perfectus Homo —Jesucrist, perfecte Déu i perfecte Home.

Són molts els cristians que segueixen Crist, bocabadats davant la seva divinitat, però que l'obliden com a Home…, i fracassen en l'exercici de les virtuts sobrenaturals —malgrat tota aquesta baluerna externa de pietat—, perquè no fan res per adquirir les virtuts humanes.

Vaig prendre nota de les paraules d’aquell obrer, que comentava entusiasmat després de participar en aquella reunió, que vas promoure: «mai no havia sentit parlar, com es fa aquí, de noblesa, d'honradesa, d'amabilitat, de generositat…». —I concloïa admirat: «¡enfront del materialisme d'esquerres o de dretes, això és la veritable revolució!».

—Qualsevol ànima entén la fraternitat que Jesucrist ha instaurat: ¡esforcem-nos a no desvirtuar aquesta doctrina!

Mira la gran diferència que hi ha entre la manera d'obrar natural i la sobrenatural. La primera comença bé, i acaba després afluixant. La segona s'inicia igualment bé…, però tot seguit s'esforça per tal de continuar encara millor.

No és dolent comportar-se bé per nobles raons humanes. —Però… ¡quina diferència quan «manen» les sobrenaturals!

Gràcies, Jesús meu!, perquè has volgut fer-te perfecte Home, amb un Cor amant i amabilíssim, que estima fins a la mort i pateix; que s'omple de goig i de dolor; que s'entusiasma amb els camins dels homes, i ens mostra el que duu al Cel; que se subjecta heroicament al deure, i es condueix per la misericòrdia; que vetlla pels pobres i pels rics; que té cura dels pecadors i dels justos…

—¡Gràcies, Jesús meu, i dóna'ns un cor a mida del Teu!