Llistat de punts

M'has escrit: «en el fons, és el de sempre, molta falta de generositat. ¡Quina llàstima i quina vergonya, descobrir el camí i permetre que uns nuvolets de pols —inevitables— enterboleixin el final!».

No t'enfadis si et dic que l'únic culpable ets tu: arremet amb valentia contra tu mateix. Tens mitjans més que suficients.

Després de l'entusiasme inicial, han començat les vacil·lacions, els titubeigs, els temors. —Et preocupen els estudis, la família, la qüestió econòmica i, sobretot, el fet de pensar que no pots, que potser no serveixes, que et falta experiència de la vida.

Et donaré un mitjà segur per superar aquests temors —¡temptacions del diable o de la teva falta de generositat!—: «menysprea'ls», treu de la teva memòria aquests records. Ja ho predicà de manera terminant el Mestre fa vint segles: «no giris la cara enrera!».

No em siguis tan beneitament ingenu de pensar que has de sofrir temptacions, per tal d'assegurar-te que estàs ferm en el camí. Seria com si desitgessis que t'aturessin el cor, a fi de demostrar-te que vols viure.

Com que necessàriament, tard o d'hora, has de topar amb l'evidència de la teva pròpia misèria personal, vull prevenir-te contra algunes temptacions, que t'insinuarà llavors el diable i que has de rebutjar de seguida: pensar que Déu s'ha oblidat de tu, que la teva crida a l'apostolat és vana, o que el pes del dolor i dels pecats del món són superiors a les teves forces d'apòstol…

—Res d'això no és veritat!

A la teva vida hi ha dues peces que no encaixen: el cap i el sentiment.

La intel·ligència —il·luminada per la fe— et mostra clarament no sols el camí, sinó la diferència entre la manera heroica i l'estúpida de recórrer-lo. Sobretot, posa davant teu la grandesa i la bellesa divina de les empreses que la Trinitat deixa en les nostres mans.

El sentiment, en canvi, s'adhereix a tot el que menysprees, fins i tot mentre ho consideres menyspreable. Sembla com si mil menuderies estiguessin esperant qualsevol oportunitat, i tan aviat com —per cansament físic o per pèrdua de visió sobrenatural— la teva pobra voluntat s'afebleix, aquestes petiteses s'amunteguen i s'agiten en la teva imaginació, fins a formar una muntanya que t'aclapara i et descoratja: les asprors de la feina; la resistència a obeir; la manca de mitjans; les llums de bengala d'una vida regalada; petites i grans temptacions repugnants; rauxes de sensibleria; la fatiga; el gust amargant de la mediocritat espiritual… I, a vegades, també la por: por perquè saps que Déu et vol sant i no n'ets.

Deixa'm parlar-te cruament. Et sobren «motius» per girar la cara, i et falta empenta per correspondre a la gràcia que Ell et concedeix, perquè t'ha cridat a ser un altre Crist, ipse Christus! —el mateix Crist. Has oblidat l'amonestació del Senyor a l'Apòstol: «en tens prou amb la meva gràcia!», que és una confirmació que, si vols, pots.

El Senyor va sembrar en la teva ànima bona llavor. I es valgué —per a aquesta sembra de vida eterna— del mitjà poderós de l'oració: perquè tu no pots negar que, moltes vegades, trobant-te davant del Sagrari, cara a cara, Ell t'ha fet sentir —en el fons de l'ànima— que et volia per a Si, que havies de deixar-ho tot… Si ara ho negues, ets un traïdor miserable; i, si ho has oblidat, ets un ingrat.

S'ha valgut també —no ho dubtis, com tampoc no ho has dubtat fins ara— dels consells o insinuacions sobrenaturals del teu Director, que t'ha repetit amb insistència paraules que no pots passar per alt; i es valgué al començament, a més —sempre per a dipositar la bona llavor en la teva ànima—, d'aquell amic noble, sincer, que et digué veritats fortes, plenes d'amor de Déu.

—Però, amb ingènua sorpresa, has descobert que l'enemic ha sembrat jull en la teva ànima. I que en continua sembrant, mentre tu dorms còmodament i afluixes en la vida interior. —Aquesta, i no una altra, és la raó per la qual trobes en la teva ànima plantes enganxoses, mundanes, que de vegades sembla que ofegaran el gra de blat bo que vas rebre…

—Arrenca-les d'una vegada! Et basta la gràcia de Déu. No temis que deixin un buit, una ferida… El Senyor hi posarà nova llavor seva: amor de Déu, caritat fraterna, ànsies d'apostolat… I, passat el temps, no restarà ni el més mínim rastre del jull: si ara, que hi ets a temps, l'extirpes d'arrel; i encara millor, si no dorms, i vigiles de nit el teu camp.

El dimoni —pare de la mentida i víctima de la seva supèrbia— intenta imitar el Senyor fins en la manera de fer prosèlits. T'hi has fixat?: igual que Déu es val dels homes per salvar ànimes i portar-les a la santedat, satanàs se serveix d'altres persones, per a destorbar aquesta labor i fins i tot per a perdre-les. I —no t'espantis— de la mateixa manera que Jesús busca, com a instruments, els més pròxims —parents, amics, col·legues, etc.—, el dimoni també intenta, amb freqüència, moure aquests éssers més estimats, per induir al mal.

Per això, si els llaços de la sang es converteixen en lligams, que t'impedeixen seguir els camins de Déu, talla'ls amb decisió. I potser la teva determinació deslligui també els qui es trobaven enredats en les malles de Llucifer.