Llistat de punts

M'agradaria cridar a l'orella de tantes i de tants: donar els fills al servei de Déu no és sacrifici: és honor i alegria.

Li ha arribat el moment de la dura prova, i t'ha vingut a trobar tot desconsolat.

—Te'n recordes? Per a ell —l'amic que et donava consells «prudents»—, la teva manera de procedir no era més que utopia, fruit d'una deformació d'idees, captació de voluntats, i… «agudeses» per l'estil.

—«Aquesta manera d'entregar-se al Senyor —sentenciava— és una exacerbació anormal del sentiment religiós». I, amb la seva pobra lògica, pensava que entre la teva família i tu s'hi havia interposat un estrany: Crist.

Ara ha entès allò que tantes vegades li repeties: Crist no separa mai les ànimes.

Potser ahir eres una d'aquelles persones amargades en les seves il·lusions, defraudades en les seves ambicions humanes. Avui, d'ençà que Ell es va ficar en la teva vida —¡gràcies, Déu meu!—, rius i cantes, i portes el somriure, l'Amor i la felicitat pertot arreu on vas.

La teva felicitat a la terra s'identifica amb la teva fidelitat a la fe, a la puresa i al camí que el Senyor t'ha marcat.