Es manifesta la preocupació de tota l’Església pels problemes del que se’n diu el Tercer Món. En aquest sentit, és sabut que una de les més grans dificultats es troba en l’escassetat del clericat i especialment de sacerdots autòctons. ¿Què en pensa, d’això i, en tot cas, quina és la seva experiència en aquest terreny?

Penso que l’augment del clericat autòcton és un problema de cabdal importància per a poder assegurar el desenvolupament —i àdhuc la permanència— de l’Església en moltes nacions, especialment en aquelles que passen per moments d’un enverinat nacionalisme. Quant a la meva experiència personal, he de dir que un dels molts motius que tinc d’agraïment al Senyor és veure amb quina segura doctrina, amb quina visió universal, catòlica, i ardent esperit de servei —per descomptat que són més bons que no pas jo— es formen i arriben al sacerdoci dins l’Opus Dei centenars de laics de diverses nacions —hi deu haver més de seixanta països— on el desenrotllament del clericat autòcton és per a l’Església un problema d’urgent solució. N’hi ha alguns que han rebut l’episcopat en aquestes mateixes nacions i ja hi han creat seminaris florents.