Llistat de punts

Li deies: «No et refiïs de mi... Jo sí que em refio de Tu, Jesús... Em lliuro als teus braços: hi deixo el que tinc, ¡les meves misèries!». —I trobo que és bona oració.

El sant desvergonyiment és una característica de la «vida d’infància». Al menut, no el preocupa res. —Les seves misèries, les seves naturals misèries, es posen en relleu senzillament, encara que tothom se’l miri...

Aquest desvergonyiment, dut a la vida sobrenatural, porta a aquest raonament: lloança, menyspreu...: admiració, burla...: honor, deshonor...: salut, malaltia...: riquesa, pobresa...: bellesa, lletjor...

Bé; i això... ¿què?

Serveix el teu Déu amb rectitud, sigues-li fidel... i no et preocupis de res: perquè és una gran veritat que «si cerques el regne de Déu i la seva justícia, Ell et donarà totes les altres coses —les materials, els mitjans— de més a més».

Tots els pecats de la teva vida sembla com si es posessin drets. —No desconfiïs. —Al contrari, crida la teva Mare santa Maria, amb fe i abandonament d’infant. Ella et portarà l’assossec a l’ànima.

L’alegria que has de tenir no és aquella que podríem anomenar fisiològica, d’animal sa, sinó una altra de sobrenatural, que prové d’abandonar-ho tot i d’abandonar-te en els braços amorosos del nostre Pare-Déu.

¿Pateixes una gran tribulació? —¿Tens contradiccions? Digues, molt a poc a poc, com assaborint-la, aquesta oració ferma i viril: «Que es faci, que es compleixi, que sigui lloada i eternament exalçada la justíssima i amabilíssima Voluntat de Déu, sobre totes les coses. —Amén. —Amén.»

Jo t’asseguro que aconseguiràs la pau.

Espera-ho tot de Jesús: tu no tens res, no vals res, no pots res. —Ell actuarà, si t’hi abandones.

¡Oh, Jesús! —Descanso en Tu.

Un raonament que duu a la pau i que l’Esperit Sant dona fet als qui volen la Voluntat de Déu: Dominus regit me, et nihil mihi deerit —el Senyor em governa, no em mancarà res.

¿Què hi ha que pugui inquietar una ànima que repeteixi de veritat aquestes paraules?

L’abandonament en la Voluntat de Déu és el secret per ser feliç a la terra. —Digues, doncs: Meus cibus est, ut faciam voluntatem ejus —el meu aliment és fer la seva Voluntat.

Aquest abandonament és just la condició que et fa falta per no perdre d’ara endavant la pau.

El gaudium cum pace —l’alegria i la pau— és un fruit segur i saborós de l’abandonament.