Llistat de punts

Aquell amic nostre concloïa així la seva oració: «estimo la Voluntat del meu Déu: per això, en un complet abandonament, que Ell em porti com i per on vulgui».

No desitgis res per a tu, ni bo ni dolent: que vulguis només, per a tu, el que Déu vulgui.

Sigui el que sigui, venint de la seva mà, de Déu, per dolent que sembli als ulls dels homes, amb l'ajut del Senyor, a tu et semblarà bo, ¡i molt bo!, i diràs, sempre amb un convenciment més gran: et in tribulatione mea dilatasti me…, et calix tuus inebrians, quam praeclarus est! —he gaudit en la tribulació…, que meravellós és el teu calze, que embriaga tot el meu ésser!

Avui, per primera vegada, has tingut la sensació que tot esdevé més senzill, que tot se't «descomplica»: veus eliminats, per fi, problemes que et preocupaven. I comprens que estaran més i més ben resolts, com més t’abandonis en els braços del teu Pare Déu.

¿Què esperes per a comportar-te sempre —aquest ha de ser el motiu de la teva vida!— com un fill de Déu?

Una ferma resolució: abandonar-me en Jesucrist, amb totes les meves misèries. I allò que Ell vulgui, a cada instant, «fiat!» —que sigui!

Treu el cap moltes vegades a l'oratori, per dir-li a Jesús:…m'abandono en els teus braços.

—Deixa als seus peus allò que tens: ¡les teves misèries!

—D'aquesta manera, a pesar de la turbamulta de coses que arrossegues darrera teu, no em perdràs mai la pau.

Déu meu, ¡que fàcil és perseverar, sabent que Tu ets el Bon Pastor, i nosaltres —tu i jo…— ovelles del teu ramat!

—Perquè prou ens consta que el Bon Pastor dóna la seva vida sencera per cada una de les seves ovelles.

No haig de demanar res a Jesús: em limitaré a donar-li gust en tot i a explicar-li les coses, com si Ell no les sabés, igual que un nen petit al seu pare.

Li deia una ànima apostòlica: Jesús, Tu sabràs el que fas…, jo no treballo per a mi…

Fes així la teva oració: si haig de fer alguna cosa de profit, Jesús, hauràs de fer-ho Tu per mi. Que es compleixi la teva Voluntat: l'estimo, ¡encara que la teva Voluntat permeti que jo estigui sempre com ara, caient penosament, i Tu aixecant-me!

Fes-me sant, Déu meu, ni que sigui a garrotades. No vull ser la rèmora de la teva Voluntat. Vull correspondre, vull ser generós… Però, quin voler és el meu?

Si tornes a abandonar-te en les mans de Déu, rebràs, de l'Esperit Sant, llums en l'enteniment i vigor en la voluntat.

Avui he tornat a pregar ple de confiança, amb aquesta petició: Senyor, que no ens inquietin les nostres passades misèries ja perdonades, ni tampoc la possibilitat de misèries futures; que ens abandonem en les teves mans misericordioses; que et fem presents els nostres desigs de santedat i apostolat, que estan latents com les brases sota les cendres d'una fredor aparent…

—Senyor, sé que ens escoltes. Digues-li-ho tu també.