Llistat de punts

¿Rius perquè et dic que tens «vocació matrimonial»? Doncs la tens: tal com ho sents, vocació. Encomana’t a sant Rafael perquè et dugui castament fins a la fi del camí, com feu amb Tobies.

El matrimoni és per a la classe de tropa i no per a l’estat major de Crist.⁴ —Així, mentre menjar és una exigència per a cada individu, engendrar és una exigència per a l’espècie, i se’n poden desentendre les persones singulars.

¿Deler de fills?... Deixarem fills, molts fills, i un rastre inesborrable de llum si sacrifiquem l’egoisme de la carn.

¡Com hem d’admirar la puresa sacerdotal! És el seu tresor. —Cap tirà no podrà arrencar mai a l’Església aquesta corona.

La santa puresa la dona Déu quan es demana amb humilitat.

¡Que bonica que és la santa puresa! Però no és santa, ni agradable a Déu, si la separem de la caritat.

La caritat és la llavor que creixerà i donarà fruits saborosíssims si està ben regada, i es rega amb la puresa.

Sense caritat, la puresa és infecunda, i les seves aigües estèrils converteixen les ànimes en un fangar, en un toll insà, d’on surten bafarades de supèrbia.

¿Puresa? —pregunten. I somriuen. —Són els mateixos que van al matrimoni amb el cos marcit i l’ànima desencantada.

Us prometo un llibre —si Déu m’ajuda— que podrà dur aquest títol: «Celibat, Matrimoni i Puresa».

Cal una croada de virilitat i de puresa que contraresti i anul·li la tasca salvatge dels qui creuen que l’home és una bèstia.

—I aquesta croada és obra vostra.

N’hi ha molts que viuen com àngels enmig del món. —Tu... ¿per què no?

Quan et decideixis amb fermesa a menar una vida neta, per a tu la castedat no serà una càrrega: serà una corona triomfal.

M’escrivies, metge apòstol: «Tots sabem per experiència que podem ser castos, vivint amb vigilància, freqüentant els sagraments i apagant les primeres espurnes de la passió sense deixar que es cali la foguera. I justament entre els castos es troben els homes més íntegres, per tots els aspectes. I entre els luxuriosos dominen els tímids, egoistes, falsaris i cruels, que són característiques de poca virilitat».

Jo voldria —m’has dit— que Joan, l’adolescent, tingués una confidència amb mi i em donés consells: i m’animés per aconseguir la puresa del cor.

Si de veritat ho vols, digues-li-ho: i sentiràs ànims i tindràs consell.

La golafreria és l’avantguarda de la impuresa.

Front de Madrid. Una vintena d’oficials, en noble i alegre companyonia. Se sent una cançó, i després una altra i més.

Aquell tinentó del bigoti fosc només va sentir la primera:

Mig cor de l’estimada

jo no el voldria;

si el meu em demanaven,

tot el daria.

«¡Quina resistència a donar tot el cor!» —I l’oració brollà, en curs assossegat i ample.

Si perds el sentit sobrenatural de la vida, la teva caritat serà filantropia; la teva puresa, decència; la teva mortificació, curtesa; la teva deixuplina, fuet, i totes les teves obres, estèrils.

Reps sovint els sagraments, fas oració, ets cast... i no estudies... —No em diguis que ets bo: ets només un bon jan.

¡Que n’és, de gran, el valor de la humilitat! —Quia respexit humilitatem... Per damunt de la fe, de la caritat, de la puresa immaculada, canta l’himne joiós de la nostra Mare a casa de Zacaries:

«Perquè va veure la meva humilitat, heus ací que, per això, em diran benaurada totes les generacions».