Llistat de punts

¡Que bonica que és la santa puresa! Però no és santa, ni agradable a Déu, si la separem de la caritat.

La caritat és la llavor que creixerà i donarà fruits saborosíssims si està ben regada, i es rega amb la puresa.

Sense caritat, la puresa és infecunda, i les seves aigües estèrils converteixen les ànimes en un fangar, en un toll insà, d’on surten bafarades de supèrbia.

No vulguis dialogar amb la concupiscència: menysprea-la.

El pudor i la modèstia són germans petits de la puresa.

No tinguis la covardia de ser «valent»: ¡fuig!

No et preocupis, passi el que passi, mentre no consentis. —Perquè només la voluntat pot obrir la porta del cor i introduir-hi aquestes execracions.

Dins l’ànima, sembla que materialment sentis: «¡aquest prejudici religiós!»... —I després la defensa eloqüent de totes les misèries de la nostra pobra carn caiguda: «¡els seus drets!».

Quan et succeeixi això digues a l’enemic que hi ha llei natural i llei de Déu, ¡i Déu! —I també infern.

Ne timeas, Maria! —¡No tinguis por, Maria!... —La Mare de Déu es va torbar davant l’Arcàngel.

—¡I que jo vulgui treure’m de sobre aquests detalls de modèstia, que són salvaguarda de la meva puresa!