Llistat de punts

¡Com reies, noblement, quan et vaig aconsellar que posessis els teus anys de joventut sota la protecció de sant Rafael!: perquè et dugui a un matrimoni sant, com al jove Tobies, amb una noia bona i bonica i rica —et vaig dir, bromista.

I després, ¡que pensatiu que et vas quedar!, quan vaig continuar aconsellant-te que et posessis també sota el patrocini d’aquell apòstol adolescent, Joan: per si el Senyor et demanava més.

Per a tu, que et queixes interiorment, perquè et tracten amb duresa, i sents el contrast d’aquest rigor amb la conducta dels de la teva sang, copio aquests paràgrafs de la carta d’un alferes metge: «Davant el malalt, pot haver-hi l’actitud freda i calculadora, però objectiva i útil al pacient, del professional honrat. I l’encongiment ploraner de la família. —¿Què se’n faria d’un lloc de socors, durant un combat, quan va arribant el doll de ferits que s’apiloten perquè l’evacuació no va prou de pressa, si al costat de cada llitera hi hagués una família? N’hi hauria per passar-se a l’enemic».

No necessito miracles: me’n sobren amb els que hi ha a l’Escriptura. —En canvi, em fa falta el teu compliment del deure, la teva correspondència a la gràcia.

Desil·lusionat. —Vens alacaigut. ¡Els homes t’acaben de donar una lliçó! —Es pensaven que no els necessitaves, i traspuaven oferiments. La possibilitat d’haver-te d’ajudar econòmicament —quatre pessetetes miserables— va convertir l’amistat en indiferència.

—Confia només en Déu i en els qui, per Ell, estan units amb tu.

¡Ah, si et proposessis servir Déu «seriosament», amb el mateix esforç que poses a servir la teva ambició, les teves vanitats, la teva sensualitat!...

Si sents impulsos de ser cabdill, la teva aspiració serà: amb els teus germans, l’últim; amb els altres, el primer.

A veure: ¿quina injúria se’t fa a tu pel fet que aquell o l’altre tinguin més confiança amb determinades persones, a les quals van conèixer abans o per qui senten més afinitats de simpatia, de professió, de caràcter?

—Amb tot, entre els teus, evita curosament fins l’aparença d’una amistat particular.

La vianda més delicada i escollida, si se la menja un porc (que així se’n diu, sense perdó) es converteix, a tot estirar, ¡en carn de porc!

Siguem àngels, per dignificar les idees, en assimilar-les. —Si més no, siguem homes: per convertir els aliments, almenys, en músculs nobles i bells, o potser en cervell poderós... capaç d’entendre i adorar Déu.

—Però... ¡no siguem bèsties, com tants i tants!

¿T’avorreixes? —És que tens els sentits desperts i l’ànima adormida.

La caritat de Jesucrist et portarà a moltes concessions... nobilíssimes. —I la caritat de Jesucrist et portarà a moltes intransigències..., nobilíssimes també.

Si no ets dolent, i ho sembles, ets ximple. —I aquesta ximpleria —pedra d’escàndol— és pitjor que la maldat.

Quan s’agiten, «fent de cap» de manifestacions exteriors de religiositat, persones professionalment mal conceptuades, de segur que us venen ganes de dir-los a cau d’orella: ¡Si us plau, tinguin la bondat de ser menys catòlics!