Llistat de punts

El Matrimoni és un sagrament sant. —Quan sigui l’hora i l’hagis de rebre, que el teu Director o bé el teu confessor t’aconsellin la lectura d’algun llibre profitós. —I et disposaràs millor a portar dignament les càrregues de la llar.

Educador: l’esforç innegable que poses a conèixer i practicar el millor mètode perquè els teus alumnes adquireixin la ciència terrenal, posa’l també a conèixer i practicar l’ascètica cristiana, que és l’únic mètode perquè ells i tu sigueu millors.

La vianda més delicada i escollida, si se la menja un porc (que així se’n diu, sense perdó) es converteix, a tot estirar, ¡en carn de porc!

Siguem àngels, per dignificar les idees, en assimilar-les. —Si més no, siguem homes: per convertir els aliments, almenys, en músculs nobles i bells, o potser en cervell poderós... capaç d’entendre i adorar Déu.

—Però... ¡no siguem bèsties, com tants i tants!

«¡Influeix tant l’ambient!», m’has dit. —I t’he hagut de respondre: sens dubte. Per això la vostra formació ha de ser tal que porteu, amb naturalitat, el vostre propi ambient, per tal de donar «el vostre to» a la societat amb la qual convisqueu.

—I, llavors, si has agafat aquest esperit, estic segur que em diràs amb l’astorament dels primers deixebles quan contemplaven les primícies dels miracles que s’operaven per les seves mans en nom de Crist: «¡Influïm tant en l’ambient!».

I ¿com adquiriré «la nostra formació», i com conservaré «el nostre esperit»? —Complint-me les normes concretes que el teu Director et va donar i et va explicar i et va fer estimar: compleix-les i seràs apòstol.

En regalar-te aquella Història de Jesús, t’hi vaig posar com a dedicatòria: «Que busquis Crist: Que trobis Crist: Que estimis Crist».

—Són tres etapes claríssimes. ¿Has intentat, si més no, de viure la primera?

Nosaltres som pedres, carreus, que es mouen, que senten, que tenen una libèrrima voluntat.

Déu mateix és el picapedrer que ens va traient els cantells, arreglant-nos, modificant-nos, tal com Ell vol, a cops de martell i de cisell.

No ens vulguem apartar, no vulguem esquivar la seva Voluntat, perquè, de qualsevol manera, no podrem evitar els cops. —Patirem més i inútilment, i, en lloc de la pedra polida i preparada per edificar, serem un munt informe de grava que la gent trepitjarà amb menyspreu.