Llistat de punts

No diguis: «És que soc així de mena..., són coses del meu caràcter». Són coses de la teva falta de caràcter: sigues home —esto vir.

Acostuma’t a dir que no.

Voluntat. —Energia. —Exemple. —Allò que cal fer es fa... Sense vacil·lar... Sense miraments...

Altrament, ni Cisneros hauria estat Cisneros;¹ ni Teresa de Ahumada, santa Teresa...; ni Iñigo de Loyola, sant Ignasi...

¡Déu i audàcia! —Regnare Christum volumus!

Supera’t davant els obstacles. —La gràcia del Senyor no et mancarà pas: Inter medium montium pertransibunt aquae! —¡passaràs a través de les muntanyes!

¿Què hi fa que de moment hagis de retallar la teva activitat, si després, com la molla que ha estat comprimida, arribaràs incomparablement més lluny que mai no havies somiat?

Voluntat. Es una característica molt important. No menyspreïs les coses petites, perquè en l’exercici constant de negar i negar-te en aquestes coses —que no són mai futileses, ni banalitats— enfortiràs, virilitzaràs, amb la gràcia de Déu, la teva voluntat, per tal de ser molt senyor de tu mateix, primer de tot. I després, guia, cap, ¡cabdill!... que obliguis, que empenyis, que arrosseguis, amb el teu exemple i amb la teva paraula i amb la teva ciència i amb el teu imperi.

Topes amb el geni d’aquell o de l’altre... Per força ha de ser així: no ets una moneda de cinc duros³ que agrada a tothom.

A més a més, sense aquestes topades que s’esdevenen tractant els altres, ¿com aniries perdent les punxes, arestes i cantells —imperfeccions, defectes— del teu geni fins a assolir la forma reglada, polida i fermament suau de la caritat, de la perfecció?

Si el teu caràcter i els caràcters dels qui conviuen amb tu fossin esdolceïts i tendres com merengues, no et santificaries pas.

Sigues ferm. —Sigues viril. —Sigues home. —I després... sigues àngel.

És ben poc ferm, el teu caràcter: ¡quin afany de ficar-te en tot! —T’entestes a ser la sal de tots els plats... I —no t’enfadaràs si et parlo clar— tens poca gràcia per poder ser sal: i no ets capaç de desfer-te i de passar inadvertit a la vista, com aquest condiment.

Et falta esperit de sacrifici. I et sobra esperit de tafaneria i d’exhibició.

¿Contemporitzar? —És una paraula que només es troba —¡cal contemporitzar!— en el lèxic dels qui no tenen ganes de lluita —dròpols, llestos o covards—, perquè abans de posar-s’hi ja se saben vençuts.

La puresa netíssima de tota la vida de Joan el fa fort davant la Creu. —Els altres apòstols fugen del Gòlgota: ell, amb la Mare de Crist, s’hi queda.

—No oblidis que la puresa enforteix, virilitza el caràcter.

No em siguis fluix, tou. —Ja és hora que rebutgis aquesta estranya compassió que sents per tu mateix.

Si saps que el cos és el teu enemic, i enemic de la glòria de Déu, sent com és enemic de la teva santificació, ¿com és que el tractes tan tovament?