Llistat de punts

Si Déu et dóna la càrrega, Déu et donarà la força.

«Tot ho puc en Aquell que em conforta». Amb Ell no hi ha possibilitat de fracàs, i d'aquesta persuasió neix el sant «complex de superioritat» per afrontar les tasques amb esperit de vencedors, perquè Déu ens concedeix la seva fortalesa.

Com que et sents fonament escollit per Déu per a corredimir —no oblidis que ets… misèria i misèria—, la teva humilitat t'ha de dur a col·locar-te sota els peus —al servei— de tots. —Així estan els basaments dels edificis.

Però el fonament ha de tenir fortalesa, que és virtut indispensable en qui ha de sostenir o empènyer d'altres.

—Jesús —digues-li-ho amb força—, que mai, per falsa humilitat, deixi de practicar la virtut cardinal de la fortalesa. Fes, Déu meu, que discerneixi l'or de l'escòria.

Tu vols ser fort? —Primerament, adona't que ets molt feble; i, després, confia en Crist, que és Pare i Germà i Mestre, i que ens fa forts, donant-nos els mitjans per vèncer: els sagraments. Viu-los!

No siguem —no podem ser!— cristians de sucre: a la terra hi ha d'haver dolor i Creu.

Has de ser, com a fill de Déu i amb la seva gràcia, baró o dona forta, de desigs i de realitats.

—No som plantes d'hivernacle. Vivim enmig del món, i hem d'estar a tots els vents, a la calor i al fred, a la pluja i als ciclons…, però fidels a Déu i a la seva Església.

No és supèrbia, sinó fortalesa, fer sentir el pes de l'autoritat, tallant tot el que s'hagi de tallar, quan així ho exigeix el compliment de la Santa Voluntat de Déu.

De vegades, cal lligar les mans, amb reverència i amb mesura, sense afronts ni descortesia. No per venjança, sinó per a remei. No en càstig, sinó com a medicina.