Llistat de punts

«¡Influeix tant l’ambient!», m’has dit. —I t’he hagut de respondre: sens dubte. Per això la vostra formació ha de ser tal que porteu, amb naturalitat, el vostre propi ambient, per tal de donar «el vostre to» a la societat amb la qual convisqueu.

—I, llavors, si has agafat aquest esperit, estic segur que em diràs amb l’astorament dels primers deixebles quan contemplaven les primícies dels miracles que s’operaven per les seves mans en nom de Crist: «¡Influïm tant en l’ambient!».

Naturalitat. —Que la vostra vida de cavallers cristians, de dones cristianes —la vostra sal i la vostra llum— flueixi espontàniament, sense rareses, ni encongiments: porteu sempre amb vosaltres el nostre esperit de senzillesa.

«I ¿en un ambient paganitzat o pagà, quan topi aquest ambient amb la meva vida, no semblarà postissa la meva naturalitat?», em demanes.

—I et responc: toparà, sens dubte, la teva vida amb la d’ells, i aquest contrast, en confirmar amb les teves obres la teva fe, és justament la naturalitat que jo et demano.

Quan hagis enllestit la teva feina, fes la del teu germà, ajudant-lo, per Crist, amb tanta delicadesa i naturalitat que ni l’afavorit s’adoni que fas més del que en justícia has de fer.

—¡Això sí que és fina virtut de fill de Déu!

Maria Santíssima, Mare de Déu, passa inadvertida, com una més entre les dones del seu poble.

—Aprèn d’Ella a viure amb «naturalitat».

De callar no te’n penediràs mai: de parlar, moltes vegades.

¿Com goses reclamar que et guardin el secret..., si aquesta advertència és el senyal que tu no l’has sabut guardar?

Discreció no és pas misteri, ni secretisme. —És, senzillament, naturalitat.

Discreció és... delicadesa. —¿No sents una inquietud, un malestar íntim, quan els afers —nobles i corrents— de la teva família surten del caliu de la llar a la indiferència o a la curiositat de la plaça pública?

No posis fàcilment de manifest la intimitat del teu apostolat: ¿no veus que el món és ple d’incomprensions egoistes?

Calla: No oblidis que el teu ideal és com una flameta acabada d’encendre. —Pot haver-n’hi prou amb una bufada per apagar-la dins el teu cor.

¡Que fecund que és el silenci! —Totes les energies que em perds, amb les teves faltes de discreció, són energies que restes a l’eficàcia del teu treball.

—Sigues discret.