Llistat de punts

Cal arribar a la convicció que Déu està al nostre costat contínuament. —Vivim com si el Senyor fos allà lluny, on brillen les estrelles, i no considerem que també està sempre a la vora nostra.

I hi està com un Pare amorós —a cadascun de nosaltres ens estima més que totes les mares del món poden estimar els seus fills—, ajudant-nos, inspirant-nos, beneint... i perdonant.

¡Quantes vegades no hem fet desarrufar el front dels nostres pares dient-los, després d’una entremaliadura: ja no ho faré més! —Potser aquell mateix dia hi tornàvem... I el nostre pare, fingint duresa en la veu, la cara tota seriosa, ens renya..., alhora que se li entendreix el cor, coneixedor de la nostra feblesa, pensant: pobre noi, ¡quins esforços que fa per portar-se bé!

Cal que ens amarem, que ens en saturem, que Pare i molt Pare nostre és el Senyor que està al costat nostre i en el cel.

¡Mira quines entranyes de misericòrdia té la justícia de Déu! —Perquè, en els judicis humans, es castiga qui confessa la culpa: i, en el diví, se’l perdona.

¡Beneït sigui el sant Sagrament de la Penitència!

Et dolen les faltes de caritat dels altres amb tu. ¿Com doldran a Déu les teves faltes de caritat —d’Amor— amb Ell?

Si ets tan miserable, ¿com és que t’estranya que els altres tinguin misèries?

Esforça’t, si cal, a perdonar sempre els qui t’ofenguin, des del primer instant, perquè, per gran que sigui el perjudici o l’ofensa que et facin, més t’ha perdonat Déu a tu.

D’acord: aquella persona s’ha portat malament amb tu. —Però, ¿tu no has estat pitjor amb Déu?

S’han desfermat les llengües i has patit desaires que t’han ferit més perquè no te’ls esperaves.

La teva reacció sobrenatural ha de ser perdonar —i fins demanar perdó— i aprofitar l’experiència per desprendre’t de les criatures.

Aquest descoratjament que et produeixen les teves faltes de generositat, les teves caigudes, els teus retrocessos —potser només aparents—, et fa la impressió moltes vegades que has trencat alguna cosa d’alt valor (la teva santificació).

No t’amoïnis: porta a la vida sobrenatural la manera discreta de resoldre un conflicte com aquest que fan anar els nens senzills.

Han trencat —per fragilitat, ben sovint— un objecte molt estimat del seu pare. —Els sap greu, potser ploren i tot, però van a consolar la pena amb l’amo de la cosa inutilitzada per la seva malaptesa... i el pare oblida el valor —encara que sigui alt— de l’objecte fet malbé, i, ple de tendresa, no solament perdona, sinó que consola i anima el menudet. —Aprèn-ne.