Llistat de punts

La teva impaciència santa, per servir-lo, no desagrada a Déu. —Però serà estèril si no va acompanyada d’un efectiu millorament en la teva conducta diària.

En la vida interior, ¿has considerat a poc a poc la bellesa de «servir» amb voluntarietat actual?

La teva experiència personal —aquest descoratjament, aquest neguit, aquesta amargor— et fa viure la veritat d’aquelles paraules de Jesús: ¡ningú no pot servir dos senyors!

Pregues, et mortifiques, treballes en mil coses d’apostolat..., però no estudies. —No serveixes, llavors, si no canvies.

L’estudi, la formació professional que sigui, és una obligació greu entre nosaltres.

Si has de servir Déu amb la teva intel·ligència, estudiar, per a tu, és una obligació greu.

¡Ah, si et proposessis servir Déu «seriosament», amb el mateix esforç que poses a servir la teva ambició, les teves vanitats, la teva sensualitat!...

El non serviam de Satanàs ha estat massa fecund. —¿No sents l’impuls generós de dir cada dia, amb voluntat d’oració i d’obres, un serviam —¡et serviré, et seré fidel!— que superi en fecunditat aquell clam de rebel·lia?

Aquest crit —serviam!— és voluntat de «servir» fidelíssimament, ni que sigui a costa de la hisenda, de l’honra i de la vida, l’Església de Déu.

Bo és que serveixis Déu com un fill, sense paga, generosament... —Però no et preocupis si algun cop penses en el premi.

El fervor patriòtic —lloable— porta molts homes a fer de la seva vida un «servei», una «milícia». —No m’oblidis que Crist també té «milícies» i gent escollida al seu «servei».