Llistat de punts

Si han estat testimonis de les teves febleses i misèries, ¿què hi fa que ho siguin de la teva penitència?

No oblidis que abans d’ensenyar cal fer. —Coepit facere et docere, diu de Jesucrist l’Escriptura santa: començà a fer i a ensenyar.

—Primer, fer. Perquè tu i jo n’aprenguem.

Si no ets dolent, i ho sembles, ets ximple. —I aquesta ximpleria —pedra d’escàndol— és pitjor que la maldat.

Quan s’agiten, «fent de cap» de manifestacions exteriors de religiositat, persones professionalment mal conceptuades, de segur que us venen ganes de dir-los a cau d’orella: ¡Si us plau, tinguin la bondat de ser menys catòlics!

Si tens una posició oficial, tens també uns drets, que neixen de l’exercici d’aquest càrrec, i uns deures.

—Et desvies del teu camí d’apòstol, si, amb motiu —o amb excusa— d’una obra de zel, deixes incomplerts els deures del càrrec. Perquè em perdràs el prestigi professional, que és justament el teu «ham de pescador d’homes».

«¡Influeix tant l’ambient!», m’has dit. —I t’he hagut de respondre: sens dubte. Per això la vostra formació ha de ser tal que porteu, amb naturalitat, el vostre propi ambient, per tal de donar «el vostre to» a la societat amb la qual convisqueu.

—I, llavors, si has agafat aquest esperit, estic segur que em diràs amb l’astorament dels primers deixebles quan contemplaven les primícies dels miracles que s’operaven per les seves mans en nom de Crist: «¡Influïm tant en l’ambient!».

«I ¿en un ambient paganitzat o pagà, quan topi aquest ambient amb la meva vida, no semblarà postissa la meva naturalitat?», em demanes.

—I et responc: toparà, sens dubte, la teva vida amb la d’ells, i aquest contrast, en confirmar amb les teves obres la teva fe, és justament la naturalitat que jo et demano.

Senyor, torna’ns bojos, amb aquella bogeria encomanadissa que n’arrossegui molts al teu apostolat.

Nonne cor nostrum ardens erat in nobis, dum loqueretur in via? —¿Que potser no ens cremava el cor dins nostre mentre ens parlava pel camí?

Aquestes paraules dels deixebles d’Emmaús haurien de sortir espontànies, si ets apòstol, dels llavis dels teus companys de professió, després de trobar-te a tu en el camí de la seva vida.

Procura viure de tal manera que sàpigues, voluntàriament, privar-te de la comoditat i benestar que trobaries malament en els hàbits d’un altre home de Déu.

Mira que ets el gra de blat de què parla l’Evangeli. —Si no t’enterres i mors, no hi haurà fruit.

Que, quan et tractin, no puguin exclamar allò que, amb força raó, cridava una determinada persona: «N’estic d’honrats fins aquí...» I es tocava el cim del cap.