Llistat de punts

Desitjo que el teu comportament sigui com el de Pere i el de Joan: que duguis a la teva oració, per parlar-ne amb Jesús, les necessitats dels teus amics, dels teus col·legues…, i que després, amb el teu exemple, puguis dir-los: respice in nos! —mireu-me!

Pensa què passaria si els cristians no volguéssim viure com a tals… ¡i rectifica la teva conducta!

Sant! El fill de Déu haurà d'exagerar en la virtut, si en això hi cap exageració…, perquè els altres es miraran en ell, com en un mirall i, solament si apunta molt alt, ells arribaran al punt mig.

Viu la vida cristiana amb naturalitat! Hi insisteixo: fes conèixer Crist en la teva conducta, com reprodueix la imatge un mirall corrent, que no deforma, que no fa caricatura. —Si ets normal, com aquest mirall, reflectiràs la vida de Crist, i la mostraràs als altres.

Et cal vida interior i formació doctrinal. Exigeix-te! —Tu —cavaller cristià, dona cristiana— has de ser sal de la terra i llum del món, perquè estàs obligat a donar exemple amb sant desvergonyiment.

—T'ha d'urgir la caritat de Crist i, en sentir-te un altre Crist i saber-te un altre Crist des del moment en què li has dit que el segueixes, no et separaràs dels teus iguals —els teus parents, els teus amics, els teus col·legues—, igual com no se separa la sal de l'aliment que condimenta.

La teva vida interior i la teva formació comprenen la pietat i el criteri que ha de tenir un fill de Déu, per assaonar-ho tot amb la seva presència activa.

Demana al Senyor que sempre siguis aquell bon condiment en la vida dels altres.

Necessites imitar Jesucrist, i fer-lo conèixer amb la teva conducta. No m'oblidis que Crist assumí la nostra naturalesa, per introduir tots els homes a la vida divina, de manera que —unint-nos a Ell— visquem individualment i socialment els mandats del Cel.

Quan et parlo del «bon exemple», vull recordar-te també que has de comprendre i disculpar, que has d'omplir el món de pau i d'amor.

Cristià: estàs obligat a ser exemplar en tots els terrenys, també com a ciutadà, en el compliment de les lleis encaminades al bé comú.

Com que ets tan exigent en el fet que, fins en els serveis públics, els altres compleixin les seves obligacions —és un deure!, afirmes—, ¿has pensat si respectes el teu horari de treball, si el fas a consciència?

Observa tots els teus deures cívics, sense voler sostreure't al compliment de cap obligació; i exercita tots els teus drets, en bé de la col·lectivitat, sense exceptuar-ne imprudentment cap.

—També has de donar en això testimoni cristià.

Enfronta't amb els problemes d'aquest món, amb sentit sobrenatural i d'acord amb les normes morals, que no amenacen ni destrueixen la personalitat, però sí que l'encaminen.

—Conferiràs així a la teva conducta una força vital, que arrossegui; i et confirmaràs en la teva marxa pel camí recte.

Per la teva condició de ciutadà corrent, justament per aquest «laïcisme» teu, igual —ni més, ni menys— que el dels teus col·legues, has de tenir la valentia, que de vegades no serà poca, de fer «tangible» la teva fe: que vegin les teves bones obres i el motiu que t'empeny.