Llistat de punts

L’amor a la nostra Mare serà una alenada que encengui amb flama viva les brases de virtuts que estan ocultes sota el caliu de la teva tebiesa.

Estima la teva Mare. I Ella t’obtindrà gràcia abundant per vèncer en aquesta lluita de cada dia. —I no serviran de res al maligne aquelles coses perverses, que pugen i pugen, bullint dins teu, fins a voler ofegar amb la seva podridura perfumada els grans ideals, els manaments sublims que Crist mateix t’ha posat dins el cor. —Serviam!

Sigues de Maria i seràs nostre.

A Jesús sempre s’hi va i s’hi torna per Maria.

¡Com els agrada als homes que els recordin el parentiu amb personatges de la literatura, de la política, de la milícia, de l’Església!...

—Canta davant la Verge Immaculada, recordant-li:

Déu vos salve, Maria, filla de Déu Pare: Déu vos salve, Maria, Mare de Déu Fill: Déu vos salve, Maria, Esposa de Déu Esperit Sant... ¡Més que tu, només Déu!

Digues: Mare meva —teva, perquè ets seu per molts títols—, que el teu amor em lligui a la Creu del teu Fill: que no em manqui la Fe, ni la valentia, ni l’audàcia, per complir la voluntat del nostre Jesús.

Tots els pecats de la teva vida sembla com si es posessin drets. —No desconfiïs. —Al contrari, crida la teva Mare santa Maria, amb fe i abandonament d’infant. Ella et portarà l’assossec a l’ànima.

Maria Santíssima, Mare de Déu, passa inadvertida, com una més entre les dones del seu poble.

—Aprèn d’Ella a viure amb «naturalitat».

Porta sobre el pit el sant escapulari del Carme. —Poques devocions —n’hi ha moltes, de devocions marianes, i molt bones— tenen tant arrelament entre els fidels, i tantes benediccions dels Pontífexs.¹ —A més, ¡és tan maternal aquest privilegi sabatí!

Quan et van demanar quina imatge de santa Maria et feia més devoció, i vas respondre —com qui ho té ben experimentat— que totes, vaig comprendre que eres un bon fill: per això et semblen bé —m’enamoren, vas dir— tots els retrats de la teva Mare.

Maria, Mestra d’oració. —Mira com demana al seu Fill, a Canà. I com insisteix, sense desanimar-se, amb perseverança. —I com aconsegueix.

—Aprèn-ne.

Soledat de Maria. ¡Sola! —Plora, desemparada.

—Tu i jo hem d’acompanyar la Mare de Déu, i plorar també: perquè a Jesús el van cosir a la fusta, amb claus, les nostres misèries.