Llistat de punts

Acostuma’t a enlairar el cor a Déu, en acció de gràcies, moltes vegades al dia. —Perquè et dona això i allò altre. Perquè t’han menyspreat. —Perquè no tens allò que necessites o bé perquè ho tens.

Perquè ha fet tan bonica la seva Mare, que també és Mare teva. —Perquè va crear el Sol i la Lluna i aquella bestiola i aquella altra planta. —Perquè va fer aquell home eloqüent i a tu et va fer poc àgil...

Dona-li gràcies per tot, perquè tot és bo.

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de ficar-te dins de cada Sagrari quan vegis els murs o les torres de les cases del Senyor. —Ell t’hi espera.

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de dir a Maria Immaculada ni que sigui una jaculatòria quan passis prop dels llocs on saps que ofenen Crist.

¡Com els agrada als homes que els recordin el parentiu amb personatges de la literatura, de la política, de la milícia, de l’Església!...

—Canta davant la Verge Immaculada, recordant-li:

Déu vos salve, Maria, filla de Déu Pare: Déu vos salve, Maria, Mare de Déu Fill: Déu vos salve, Maria, Esposa de Déu Esperit Sant... ¡Més que tu, només Déu!

Digues: Mare meva —teva, perquè ets seu per molts títols—, que el teu amor em lligui a la Creu del teu Fill: que no em manqui la Fe, ni la valentia, ni l’audàcia, per complir la voluntat del nostre Jesús.

Tots els pecats de la teva vida sembla com si es posessin drets. —No desconfiïs. —Al contrari, crida la teva Mare santa Maria, amb fe i abandonament d’infant. Ella et portarà l’assossec a l’ànima.

Maria Santíssima, Mare de Déu, passa inadvertida, com una més entre les dones del seu poble.

—Aprèn d’Ella a viure amb «naturalitat».

Quan et van demanar quina imatge de santa Maria et feia més devoció, i vas respondre —com qui ho té ben experimentat— que totes, vaig comprendre que eres un bon fill: per això et semblen bé —m’enamoren, vas dir— tots els retrats de la teva Mare.

La Verge santa Maria, Mare del bell Amor, apaivagarà el teu cor, quan et faci sentir que és de carn, si hi recorres amb confiança.

La Verge Dolorosa. Quan la contemplis, fixa’t en el seu Cor: és una Mare amb dos fills, davant per davant: Ell... i tu.

¿Veieu amb quina senzillesa? —Ecce ancilla!... —I el Verb es feu carn. —Així van actuar els sants: sense espectacle. Si n’hi havia, era a desgrat seu.

Ne timeas, Maria! —¡No tinguis por, Maria!... —La Mare de Déu es va torbar davant l’Arcàngel.

—¡I que jo vulgui treure’m de sobre aquests detalls de modèstia, que són salvaguarda de la meva puresa!

¡Oh, Mare, Mare!: amb aquesta paraula teva —Fiat— ens has fet germans de Déu i hereus de la seva glòria. —¡Beneïda siguis!