Llistat de punts

Desil·lusionat. —Vens alacaigut. ¡Els homes t’acaben de donar una lliçó! —Es pensaven que no els necessitaves, i traspuaven oferiments. La possibilitat d’haver-te d’ajudar econòmicament —quatre pessetetes miserables— va convertir l’amistat en indiferència.

—Confia només en Déu i en els qui, per Ell, estan units amb tu.

No en facis cas. —De sempre, els «prudents» han anomenat bogeries les obres de Déu.

—¡Endavant, audàcia!

Fe viva i penetrant. Com la fe de Pere. —Quan la tinguis —ho ha dit Ell— apartaràs les muntanyes, els obstacles, humanament insuperables, que s’oposin a les teves empreses d’apòstol.

Els esdeveniments públics t’han forçat a una reclusió voluntària, potser pitjor, per les circumstàncies, que la d’una presó. —Has sofert un eclipsi de la teva personalitat.

No trobes camp obert: egoismes, curiositats, incomprensions i xiuxiueig. —Bé; ¿i què? ¿Oblides la teva voluntat libèrrima i el teu poder d’«infant»? —La manca de fulles i de flors (d’acció externa) no exclou la multiplicació i l’activitat de les arrels (vida interior).

Treballa: ja canviarà el curs de les coses, i donaràs més fruits que abans, i més gustosos.