Llistat de punts

Fe, alegria, optimisme. —Però no la ximpleria de tancar els ulls a la realitat.

«Pare —em deia aquell xicotàs (¿què se’n deu haver fet?), bon estudiant de la Central—,¹ pensava en allò que em va dir... ¡que soc fill de Déu!, i em vaig sorprendre pel carrer, tibat de cos i superb per dins... ¡fill de Déu!».

Vaig aconsellar-li, amb segura consciència, que fomentés la «supèrbia».

¡Quin afany que posen els homes en els seus assumptes terrenals!: il·lusions d’honors, ambició de riqueses, preocupacions de sensualitat. —Ells i elles, rics i pobres, vells i homes fets i joves i fins i tot infants: tots igual.

—Quan tu i jo posem el mateix afany en els assumptes de la nostra ànima tindrem una fe viva i operativa: i no hi haurà cap obstacle que no vencem en les nostres empreses d’apostolat.

Fe viva i penetrant. Com la fe de Pere. —Quan la tinguis —ho ha dit Ell— apartaràs les muntanyes, els obstacles, humanament insuperables, que s’oposin a les teves empreses d’apòstol.

Alguns passen per la vida com per un túnel, i no s’expliquen l’esplendor i la seguretat i el caliu del sol de la fe.

Sents una fe gegant... —El qui et dona aquesta fe, et donarà els mitjans.

Fe. —Fa pena de veure de quina manera tan abundant la tenen a la boca molts cristians, i amb quina poca abundància la posen en les obres.

—Sembla talment una virtut per ser predicada, i no practicada.

No soc «miracler». —Et vaig dir que em sobren miracles al sant Evangeli per assegurar fortament la meva fe. —Però em fan pena aquests cristians —piadosos i tot, «¡apostòlics!»— que somriuen quan senten parlar de camins extraordinaris, d’esdeveniments sobrenaturals. —Em venen ganes de dir-los: sí, ara hi ha també miracles: ¡nosaltres els faríem, si tinguéssim fe!

Si habueritis fidem, sicut granum sinapis! —¡Si tinguéssiu una fe tan gran com un granet de mostassa!...

—¡Quines promeses enclou aquesta exclamació del Mestre!

Déu és el de sempre. —Homes de fe, fan falta: i es renovaran els prodigis que llegim en la santa Escriptura.

—Ecce non est abbreviata manus Domini. —¡El braç de Déu, el seu poder, no s’ha empetitit!

No tenen fe. —Però tenen supersticions. Riure i vergonya ens va fer aquell poderós que perdia la tranquil·litat en sentir una determinada paraula, indiferent en si i inofensiva —que era, per a ell, de mal averany— o quan veia girar la cadira sobre una pota.

Omnia possibilia sunt credenti. —Tot és possible per al qui creu. —Són paraules de Crist.

—¿Què fas, que no li dius amb els apòstols: Adauge nobis fidem! —¡augmenta’m la fe!?