Llistat de punts

Domine! —¡Senyor!— si vis, potes me mundare —si vols, em pots guarir.

—¡Quina oració més bonica perquè la diguis moltes vegades, amb la fe del leproset, quan t’esdevingui allò que Déu i tu i jo sabem! —No tardaràs a sentir la resposta del Mestre: Volo, mundare! —ho vull, ¡queda net!

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de ficar-te dins de cada Sagrari quan vegis els murs o les torres de les cases del Senyor. —Ell t’hi espera.

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de dir a Maria Immaculada ni que sigui una jaculatòria quan passis prop dels llocs on saps que ofenen Crist.

No siguis pessimista. ¿Que no saps que tot allò que passa o pot passar és per a bé?

—El teu optimisme serà necessària conseqüència de la teva Fe.

Que ets... ningú. —Que n’hi ha que han alçat i alcen ara meravelles d’organització, de premsa, de propaganda. —¿Que tenen tots els mitjans, quan tu no en tens cap?... Bé: recorda’t d’Ignasi:

Ignorant, entre els doctors d’Alcalà. —Pobre, pobríssim, entre els estudiants de París. —Perseguit, calumniat...

És el camí: estima i creu i ¡pateix!: el teu Amor i la teva Fe i la teva Creu són els mitjans infal·libles per posar en pràctica i per eternitzar les ànsies d’apostolat que duus dins el cor.

«¡Tracteu-me’l bé, tracteu-me’l bé!», deia, entre llàgrimes, un ancià Prelat als nous sacerdots que acabava d’ordenar.

—¡Senyor!: ¡Si em fossin donades veus i autoritat per clamar d’aquesta manera a l’orella i al cor de molts cristians, de molts!

¡Amb quina infame lucidesa argumenta Satanàs contra la nostra Fe Catòlica!

Però, diguem-li sempre, sense entrar en discussions: jo soc fill de l’Església.

T’ho diu sant Pau, ànima d’apòstol: Justus ex fide vivit. —El just viu de la fe.

—¿Què fas que deixes que s’apagui aquest foc?

Si habueritis fidem, sicut granum sinapis! —¡Si tinguéssiu una fe tan gran com un granet de mostassa!...

—¡Quines promeses enclou aquesta exclamació del Mestre!

Déu és el de sempre. —Homes de fe, fan falta: i es renovaran els prodigis que llegim en la santa Escriptura.

—Ecce non est abbreviata manus Domini. —¡El braç de Déu, el seu poder, no s’ha empetitit!

No tenen fe. —Però tenen supersticions. Riure i vergonya ens va fer aquell poderós que perdia la tranquil·litat en sentir una determinada paraula, indiferent en si i inofensiva —que era, per a ell, de mal averany— o quan veia girar la cadira sobre una pota.

Omnia possibilia sunt credenti. —Tot és possible per al qui creu. —Són paraules de Crist.

—¿Què fas, que no li dius amb els apòstols: Adauge nobis fidem! —¡augmenta’m la fe!?

Els actes de Fe, Esperança i Amor són vàlvules per on s’expandeix el foc de les ànimes que viuen vida de Déu.