Llistat de punts

No amaguis al teu Director aquestes insinuacions de l’enemic. —La teva victòria, quan fas la confidència, et dona més gràcia de Déu. —I, a més a més, ara tens, per continuar vencent, el do de consell i les oracions del teu pare espiritual.

Tristesa, aclaparament. No em sorprèn: és la nuvolada de pols que va aixecar la teva caiguda. Però, ¡prou!: ¿és que potser el vent de la gràcia no es va endur lluny aquell núvol?

I després, la teva tristesa —si no la rebutges— bé podria ser l’embolcall de la supèrbia—. ¿És que et creies perfecte i impecable?

No hi ha res més bo al món que estar en gràcia de Déu.

Quia hic homo coepit aedificare et non potuit consummare! —¡Va començar a edificar i no va poder acabar!

Un trist comentari, que, si no vols, no es farà de tu: perquè tens tots els mitjans per coronar l’edifici de la teva santificació: la gràcia de Déu i la teva voluntat.

Deixa que es vessi el teu cor en efusions d’Amor i d’agraïment en considerar com la gràcia de Déu t’allibera cada dia dels llaços que et para l’enemic.

¡Anima’t! Tu... pots. —¿Veus el que va fer la gràcia de Déu amb aquell Pere dormilega, negador i covard..., amb aquell Pau perseguidor, odiador i pertinaç?

Demana humilment al Senyor que t’augmenti la fe. —I després, amb noves llums, jutjaràs bé les diferències entre els viaranys del món i el teu camí d’apòstol.

No t’atabalis si, tot considerant les meravelles del món sobrenatural, sents l’altra veu —íntima, insinuant— de l’home vell.

És el «cos de mort» que clama pels seus drets perduts... En tens prou amb la gràcia: sigues fidel i venceràs.

¡Benaurades malaurances de la terra! —Pobresa, llàgrimes, odis, injustícia, deshonra... Tot ho podràs en Aquell que et confortarà.

La nostra voluntat, amb la gràcia, és omnipotent davant de Déu. —Així, a la vista de tantes ofenses al Senyor, si diem a Jesús amb voluntat eficaç, per exemple anant en tramvia: «Déu meu, voldria fer tants actes d’amor i de desgreuge com les voltes que fa cada roda d’aquest cotxe», en aquell mateix instant davant de Jesús realment l’hem estimat i desagreujat d’acord amb el nostre desig.

Aquesta «bajanada» no desdiu de la infància espiritual: és el diàleg etern entre el nen innocent i el pare sonat pel seu fill:

—¿Quant m’estimes? ¡Digues-ho! —I el menut sil·labeja: ¡Mi-li-ons i mi-li-ons!