Llistat de punts

«És molt difícil!», exclames descoratjat. Escolta, si lluites, amb la gràcia de Déu n'hi ha prou: prescindiràs dels interessos personals, serviràs els altres per Déu, i ajudaràs l'Església en el camp on es lliura avui la batalla: al carrer, a la fàbrica, al taller, a la universitat, a l'oficina, al teu ambient, enmig dels teus.

«¿Qui ha dit que, per arribar a la santedat, calgui refugiar-se en una cel·la o en la soledat d'una muntanya?», es preguntava, atònit, un bon pare de família, que afegia: «així serien santes, no les persones, sinó la cel·la o la muntanya. Sembla que han oblidat que el Senyor ens ha dit expressament a tots i a cada un: sigueu sants, com el meu Pare celestial és sant».

—Només li vaig comentar: «el Senyor, a més de voler que siguem sants, atorga a cada un les gràcies oportunes».

Els teus parents, els teus col·legues, les teves amistats, van notant el canvi, i s'adonen que això teu no és una transició momentània, que ja no ets el mateix.

—No t'amoïnis, continua endavant!: s’acompleix el vivit vero in me Christus —ara és Crist qui viu en tu.

La gràcia actua, d'ordinari, com la naturalesa: per graus. —Pròpiament, no podem anticipar-nos a l'acció de la gràcia: però, en allò que depèn de nosaltres, hem de preparar el terreny i cooperar, quan Déu ens la concedeix.

Cal aconseguir que les ànimes apuntin ben amunt: empènyer-les cap a l'ideal de Crist; dur-les fins a les últimes conseqüències, sense atenuants ni pal·liatius de cap mena, sense oblidar que la santedat no és pas primordialment cosa de braços. La gràcia, normalment, segueix les seves hores, i no vol violències.

Fomenta les teves santes impaciències…, però no em perdis la paciència.

Sense el Senyor no podràs fer ni un pas segur. —Aquesta certesa sobre la necessitat de la seva ajuda, et durà a unir-te més a Ell, amb confiança ferma, perseverant, ungida d'alegria i de pau, encara que el camí es faci aspre i pendent.