Llistat de punts

Si no ets mortificat no seràs mai ànima d’oració.

Cap ideal no es fa realitat sense sacrifici. —Nega’t. ¡És tan bonic ser víctima!

Beguem fins a la darrera gota del calze del dolor en la pobra vida present. —¿Què importa patir deu anys, vint, cinquanta..., si després és el cel per sempre, per sempre... per sempre?

—I, sobretot —més que la raó esmentada, propter retributionem—, ¿què importa patir si es pateix per consolar, per fer content Déu nostre Senyor, amb esperit de reparació, unit a Ell en la seva Creu, en una paraula: si es pateix per Amor?...

El món admira només el sacrifici amb espectacle, perquè ignora el valor del sacrifici amagat i silenciós.

Paradoxa: per Viure cal morir.

Tot allò que no et dugui a Déu és un destorb. Arrenca-ho i llença-ho ben lluny.

Domina’t cada dia des del primer moment, llevant-te en punt, a una hora fixa, sense concedir ni un minut a la mandra.

Si, amb l’ajuda de Déu, et domines en això, tindràs molt d’avançat per a la resta de la jornada.

¡És tan descoratjador sentir-se vençut a la primera batussa!

Sempre acabes vençut. —Proposa’t, cada vegada, la salvació d’una ànima determinada, o bé la seva santificació, o la seva vocació a l’apostolat... —Així, estic segur de la teva victòria.

Al cos cal donar-li una mica menys del que ha de menester. Si no, ens traeix.

Si el gra de blat no mor resta infecund. —¿No vols ser gra de blat, morir per la mortificació, i treure espigues ben repletes? —¡Que Jesús beneeixi el teu sembrat!

¡Quants n’hi ha que es deixarien clavar en una creu, davant la mirada atònita de milers d’espectadors, i no saben patir cristianament les petites fiblades de cada dia! —Pensa, doncs, què és més heroic.

¡Que poc que val la penitència sense la contínua mortificació!