Llistat de punts
L’acció no val res sense l’oració: l’oració es revalora amb el sacrifici.
Primer, oració; després, expiació; en tercer lloc, molt en «tercer lloc», acció.
L’oració és el fonament de l’edifici espiritual. —L’oració és omnipotent.
«Maria va triar la millor part», es llegeix al sant Evangeli. —Allà la tenim, bevent les paraules del Mestre. En una aparent inactivitat, prega i estima. —Després, acompanya Jesús en les predicacions per ciutats i poblets.
Sense oració, ¡que difícil que és acompanyar-lo!
Et veus tan miserable que et reconeixes indigne que Déu t’escolti... Però, ¿i els mèrits de Maria? ¿I les ferides del teu Senyor? I... ¿que potser no ets fill de Déu?
A més a més, Ell t’escolta quoniam bonus..., quoniam in saeculum misericordia ejus: perquè és bo, perquè la seva misericòrdia perdura sempre.
M’has escrit, i et comprenc: «Faig cada dia la meva estoneta d’oració: ¡si no fos per això!»
¿Sant, sense oració?... —No crec en aquesta santedat.
Si no ets un home d’oració, no crec en la rectitud de les teves intencions quan dius que treballes per Crist.
No prenguis una decisió sense aturar-te a considerar la qüestió davant de Déu.
Mira d’aconseguir diàriament alguns minuts d’aquella beneïda solitud que tanta falta fa per tenir encesa la vida interior.
No sigueu mai homes o dones d’acció llarga i oració curta.
Si voleu donar-vos a Déu en el món, abans que savis —elles no cal que siguin sàvies: n’hi ha prou que siguin discretes1—, heu de ser espirituals, molt units al Senyor per l’oració: heu de dur un mantell invisible que cobreixi tots i cadascun dels vostres sentits i potències: pregar, pregar i pregar; expiar, expiar i expiar.
Un altre dels punts més comentats de Camí. Quan es va escriure aquest llibre, els anys 30 —i aquest text concret és dels més antics: està datat l’agost de l’any 1931—, les dones amb estudis superiors a Espanya eren l’excepció, tot i que l’autor ja en aquell moment animava les joves que tractava que, si se sentien atretes per la vocació universitària, la seguissin. El que sembla que pretén amb la seva afirmació és senzillament conhortar les que no haguessin emprès la via de la segurament mal anomenada «saviesa», que eren llavors la immensa majoria, o no es veiessin amb cor de fer-ho. Igualment, és important tenir en compte què significava també «discret» en el llenguatge de l’època: vegeu, p. ex., els n. 880, 887 i 890. De fet, l’autor escrivia un any després sobre ell mateix que es conformava amb «ser discret, no ignorant» (Apunts íntims, 3 abril 1932). Cal tenir en compte, finalment, l’argument del text: avisa que abans de ser savis o sàvies, discrets o discretes, hi ha altres coses més importants en el «camí» que ell proposa, tant per als homes com per a les dones.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/7044/ (08/05/2024)