Llistat de punts

¿Que no saps pregar? —Posa’t a la presència de Déu, i tot just comencis a dir: «Senyor, que no sé fer oració...», pots estar segur que has començat a fer-ne.

M’has escrit: «Pregar és parlar amb Déu. Però, ¿de què?». —¿De què? D’Ell, de tu: alegries, tristeses, èxits i fracassos, ambicions nobles, preocupacions diàries..., ¡febleses!: i accions de gràcies i peticions: i Amor i desgreuge.

En dues paraules: conèixer-lo i conèixer-te: ¡«tractar-se»!

Et in meditatione mea exardescit ignis —I, en la meva meditació, s’encén el foc. —A això hi vas, a l’oració: a fer-te una foguera, flama viva que doni escalfor i llum.

Per això, quan no sàpigues tirar endavant, quan sentis que t’apagues, si no pots llançar al foc troncs olorosos, llança-hi les branques i la fullaraca de petites oracions vocals, de jaculatòries, que continuïn alimentant la foguera. —I hauràs aprofitat el temps.

No saps què dir al Senyor en l’oració. No et recordes de res, i, amb tot, li voldries consultar un munt de coses. —Mira: pren algunes notes durant el dia de les qüestions que vulguis considerar en la presència de Déu. I ves amb aquesta nota després a pregar.

Quan vagis a pregar, que un propòsit ferm sigui aquest: ni més temps per consolació, ni menys per aridesa.

No diguis a Jesús que vols consol en l’oració. —Si te’n dona, agraeix-l’hi. —Digues-li sempre que vols perseverança.

Tens la intel·ligència feixuga, inactiva: t’esforces inútilment per coordinar les idees en la presència del Senyor: ¡un veritable ensopiment!

No t’hi esforcis, ni et neguitegis. —Escolta’m bé: és l’hora del cor.

M’has dit alguna vegada que sembles un rellotge desmarxat, que toca a destemps: estàs fred, sec i eixut a l’hora de l’oració; i, en canvi, quan menys t’ho esperaves, al carrer, en els afanys de cada dia, enmig de l’enrenou i l’aldarull de la ciutat, o en la quietud laboriosa del treball professional, t’has sorprès pregant... ¿A deshora? Bé; però no desaprofitis aquestes campanades del teu rellotge. —L’Esperit bufa allà on vol.

L’oració del cristià no és mai monòleg.

No deixis la teva lliçó espiritual. —La lectura ha fet molts sants.

Per a qui estima Jesús, l’oració, fins i tot l’oració amb sequedat, és la dolçor que sempre posa fi a les penes: es va a l’oració amb l’ànsia amb què el nen va cap al sucre, després de prendre el beuratge amargant.

Tens una pobra idea del teu camí, quan, en sentir-te fred, et penses que l’has perdut: és l’hora de la prova; per això t’han pres els consols sensibles.