Llistat de punts

Si han estat testimonis de les teves febleses i misèries, ¿què hi fa que ho siguin de la teva penitència?

Enterra amb la penitència, al clot profund que obri la teva humilitat, les teves negligències, ofenses i pecats. —Com enterra el pagès, al peu de l’arbre que els havia produït, fruits podrits, branquillons secs i fulles caduques. —I allò que era estèril, més ben dit, allò que era perjudicial, contribueix eficaçment a una nova fecunditat.

Aprèn a treure, de les caigudes, impuls: de la mort, vida.

No li demanis perdó a Jesús només de les teves culpes: no l’estimis tan sols amb el teu cor...

Desagreuja’l per totes les ofenses que li han fet, li fan i li faran..., estima’l amb tota la força de tots els cors de tots els homes que més se l’hagin estimat.

Sigues audaç: digues-li que estàs més boig per Ell que Maria Magdalena, més que Teresa i Teresina..., més sonat que Agustí i Domènec i Francesc, més que Ignasi i Xavier.

¡Com plorava, al peu de l’altar, aquell jove Sacerdot sant que va merèixer martiri, perquè es recordava d’una ànima que havia anat a rebre Crist en pecat mortal!

—¿Així el desagreuges tu?

Que no et dolgui que vegin les teves faltes; l’ofensa de Déu i la desedificació que puguis causar, això t’ha de doldre.

—Tret d’això, que coneguin com ets i et menyspreïn. —No et faci pena no ser res, perquè així Jesús ha de posar-ho tot en tu.

Jesús... callat. —Jesus autem tacebat. —¿Per què parles tu per consolar-te o per sincerar-te?

Calla. —Busca l’alegria en els menyspreus: sempre te’n faran menys dels que et mereixes.

—¿Que potser tu pots preguntar: Quid enim mali feci? —¿quin mal he fet?

Nen, encén-te en desigs d’esmenar les enormitats de la teva vida d’adult.

Quan una ànima de nen fa present al Senyor els seus desigs d’indult, ha d’estar segura que ben aviat veurà complerts aquests desigs: Jesús li arrencarà de l’ànima la cua immunda, que arrossega per les seves misèries passades; li traurà el pes mort, resta de totes les impureses, que el fa anar arrapat a terra; llençarà lluny del nen tot el llast terrenal del seu cor perquè pugi fins a la Majestat de Déu, a fondre’s en la flamarada viva d’Amor, que és Ell.