Llistat de punts

Enterra amb la penitència, al clot profund que obri la teva humilitat, les teves negligències, ofenses i pecats. —Com enterra el pagès, al peu de l’arbre que els havia produït, fruits podrits, branquillons secs i fulles caduques. —I allò que era estèril, més ben dit, allò que era perjudicial, contribueix eficaçment a una nova fecunditat.

Aprèn a treure, de les caigudes, impuls: de la mort, vida.

Cal arribar a la convicció que Déu està al nostre costat contínuament. —Vivim com si el Senyor fos allà lluny, on brillen les estrelles, i no considerem que també està sempre a la vora nostra.

I hi està com un Pare amorós —a cadascun de nosaltres ens estima més que totes les mares del món poden estimar els seus fills—, ajudant-nos, inspirant-nos, beneint... i perdonant.

¡Quantes vegades no hem fet desarrufar el front dels nostres pares dient-los, després d’una entremaliadura: ja no ho faré més! —Potser aquell mateix dia hi tornàvem... I el nostre pare, fingint duresa en la veu, la cara tota seriosa, ens renya..., alhora que se li entendreix el cor, coneixedor de la nostra feblesa, pensant: pobre noi, ¡quins esforços que fa per portar-se bé!

Cal que ens amarem, que ens en saturem, que Pare i molt Pare nostre és el Senyor que està al costat nostre i en el cel.

¡Mira quines entranyes de misericòrdia té la justícia de Déu! —Perquè, en els judicis humans, es castiga qui confessa la culpa: i, en el diví, se’l perdona.

¡Beneït sigui el sant Sagrament de la Penitència!

Induimini Dominum Jesum Christum —revestiu-vos de nostre Senyor Jesucrist, deia sant Pau als Romans. —Al Sagrament de la Penitència és on tu i jo ens revestim de Jesucrist i dels seus mereixements.

Esforça’t, si cal, a perdonar sempre els qui t’ofenguin, des del primer instant, perquè, per gran que sigui el perjudici o l’ofensa que et facin, més t’ha perdonat Déu a tu.

D’acord: aquella persona s’ha portat malament amb tu. —Però, ¿tu no has estat pitjor amb Déu?

Estàs ple de misèries. —Cada dia les veus més clares. —Però que no t’espantin. —Ell sap prou bé que no pots donar més fruit.

Les teves caigudes involuntàries —caigudes de nen— fan que el teu Pare-Déu tingui més cura de tu i que la teva Mare Maria no et deixi anar de la seva mà amorosa; aprofita-te’n, i, quan t’aixequi el Senyor cada dia de terra, abraça’l amb totes les forces, i posa el cap miserable sobre el seu pit obert, perquè acabin de tornar-te boig els batecs del seu Cor amabilíssim.

Aquest descoratjament que et produeixen les teves faltes de generositat, les teves caigudes, els teus retrocessos —potser només aparents—, et fa la impressió moltes vegades que has trencat alguna cosa d’alt valor (la teva santificació).

No t’amoïnis: porta a la vida sobrenatural la manera discreta de resoldre un conflicte com aquest que fan anar els nens senzills.

Han trencat —per fragilitat, ben sovint— un objecte molt estimat del seu pare. —Els sap greu, potser ploren i tot, però van a consolar la pena amb l’amo de la cosa inutilitzada per la seva malaptesa... i el pare oblida el valor —encara que sigui alt— de l’objecte fet malbé, i, ple de tendresa, no solament perdona, sinó que consola i anima el menudet. —Aprèn-ne.

Et vas apartar del camí, i no tornaves perquè et feia vergonya. —És més lògic que et fes vergonya no rectificar.