Llistat de punts

M’has dit alguna vegada que sembles un rellotge desmarxat, que toca a destemps: estàs fred, sec i eixut a l’hora de l’oració; i, en canvi, quan menys t’ho esperaves, al carrer, en els afanys de cada dia, enmig de l’enrenou i l’aldarull de la ciutat, o en la quietud laboriosa del treball professional, t’has sorprès pregant... ¿A deshora? Bé; però no desaprofitis aquestes campanades del teu rellotge. —L’Esperit bufa allà on vol.

No prenguis una decisió sense aturar-te a considerar la qüestió davant de Déu.

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de ficar-te dins de cada Sagrari quan vegis els murs o les torres de les cases del Senyor. —Ell t’hi espera.

No siguis tan cec o tan descurat que deixis de dir a Maria Immaculada ni que sigui una jaculatòria quan passis prop dels llocs on saps que ofenen Crist.

¿No et poses content si has descobert en el teu camí habitual pels carrers de la ciutat ¡un altre Sagrari!?

Pregunta’t moltes vegades al dia: ¿Faig en aquest moment el que haig de fer?

¿Vols de debò ser sant? —Compleix el petit deure de cada moment: fes el que cal i estigues pel que fas.

Estàs ple de misèries. —Cada dia les veus més clares. —Però que no t’espantin. —Ell sap prou bé que no pots donar més fruit.

Les teves caigudes involuntàries —caigudes de nen— fan que el teu Pare-Déu tingui més cura de tu i que la teva Mare Maria no et deixi anar de la seva mà amorosa; aprofita-te’n, i, quan t’aixequi el Senyor cada dia de terra, abraça’l amb totes les forces, i posa el cap miserable sobre el seu pit obert, perquè acabin de tornar-te boig els batecs del seu Cor amabilíssim.