Llistat de punts

Sovinteja el tracte amb l’Esperit Sant —el Gran Desconegut—, que és qui t’ha de santificar.

No oblidis que ets temple de Déu. —El Paràclit és al bell mig de la teva ànima: escolta’l i fes cas dòcilment de les seves inspiracions.

No destorbis l’obra del Paràclit: uneix-te a Crist, per purificar-te, i sent, amb Ell, els insults, i les escopinades, i les bufetades..., i les espines, i el pes de la Creu..., i els ferros esqueixant-te la carn, i les ànsies d’una mort en desemparament...

I fica’t a dins del costat obert de nostre Senyor Jesús fins que trobis recer segur en el seu Cor ferit.

M’has dit, i t’escoltava en silenci: «Sí: vull ser sant». Encara que aquesta afirmació, tan difuminada, tan general, em sembli normalment una beneiteria.

Deia una ànima d’oració: que en les intencions Jesús sigui el nostre fi; en els afectes, el nostre Amor; en la paraula, el nostre assumpte; en les accions, el nostre model.

¡Tot sol! —No estàs sol. Et fem molta companyia de lluny. —A més a més..., establert en la teva ànima en gràcia, l’Esperit Sant —Déu amb tu— va donant to sobrenatural a tots els teus pensaments, desigs i obres.

Aspiració: que jo sigui bo, i tots els altres millors que jo.

La teva impaciència santa, per servir-lo, no desagrada a Déu. —Però serà estèril si no va acompanyada d’un efectiu millorament en la teva conducta diària.

Induimini Dominum Jesum Christum —revestiu-vos de nostre Senyor Jesucrist, deia sant Pau als Romans. —Al Sagrament de la Penitència és on tu i jo ens revestim de Jesucrist i dels seus mereixements.

Fomenta aquests pensaments nobles, aquests sants desigs incipients... —Una espurna pot fer que es cali una foguera.

Et reconeixes miserable. I ho ets. —Malgrat tot —més encara: per això— Déu et va buscar.

—Sempre fa servir instruments desproporcionats: perquè es vegi que l’«obra» és seva.

—A tu només et demana docilitat.

¡Quin munt d’anys combregant cada dia! —Un altre seria sant —m’has dit—, i jo, ¡sempre igual!

—Fill —t’he respost—, continua amb la diària Comunió, i pensa: ¿què seria jo, si no hagués combregat?

T’amoïnes i t’entristeixes perquè les teves comunions són fredes, plenes d’aridesa. —Quan vas al Sagrament, digues: ¿et busques a tu o busques Jesús? —Si et busques a tu, tens motiu per entristir-te... Però si —com has de fer— busques Crist, ¿vols un senyal més segur que la Creu per saber que l’has trobat?