Llistat de punts

Gira l’esquena a l’infame quan et xiuxiueja a l’orella: ¿per què complicar-se la vida?

No vulguis dialogar amb la concupiscència: menysprea-la.

No tinguis la covardia de ser «valent»: ¡fuig!

A l’hora de la temptació pensa en l’Amor que t’espera al cel: fomenta la virtut de l’esperança, que no és pas falta de generositat.

Dins l’ànima, sembla que materialment sentis: «¡aquest prejudici religiós!»... —I després la defensa eloqüent de totes les misèries de la nostra pobra carn caiguda: «¡els seus drets!».

Quan et succeeixi això digues a l’enemic que hi ha llei natural i llei de Déu, ¡i Déu! —I també infern.

Domine! —¡Senyor!— si vis, potes me mundare —si vols, em pots guarir.

—¡Quina oració més bonica perquè la diguis moltes vegades, amb la fe del leproset, quan t’esdevingui allò que Déu i tu i jo sabem! —No tardaràs a sentir la resposta del Mestre: Volo, mundare! —ho vull, ¡queda net!

Per defensar la seva puresa, sant Francesc d’Assís va rebolcar-se en la neu, sant Benet es llançà enmig d’una bardissa, sant Bernat es capbussà en un estany gelat... —Tu, ¿què has fet?

Si el teu ull dret t’escandalitzava... ¡arrenca’l i llença’l ben lluny! —¡pobre cor, que és el que t’escandalitza!

Estreny-lo, masega’l amb les mans: no li donis consols. —I, ple d’una noble compassió, quan en demani, digues-li a poc a poc, com en confidència: «Cor, ¡cor en la Creu!, ¡cor en la Creu!».

No pensis més en la teva caiguda. —Aquest pensament, a més de ser una llosa que et cobreix i t’aclapara, serà fàcilment ocasió de pròximes temptacions. —Crist et va perdonar: oblida’t de l’home vell.

Aquesta manera sobrenatural de procedir és una veritable tàctica militar. —Mantens la guerra —les lluites diàries de la teva vida interior— en unes posicions que situes lluny dels murs principals de la teva fortalesa.

I l’enemic es presenta allí: a la teva petita mortificació, a la teva oració habitual, al teu treball ordenat, al teu pla de vida: i és difícil que arribi a atansar-se fins a les torrasses, febles per a l’assalt, del teu castell. —I si hi arriba, hi arriba sense eficàcia.

Estima la teva Mare. I Ella t’obtindrà gràcia abundant per vèncer en aquesta lluita de cada dia. —I no serviran de res al maligne aquelles coses perverses, que pugen i pugen, bullint dins teu, fins a voler ofegar amb la seva podridura perfumada els grans ideals, els manaments sublims que Crist mateix t’ha posat dins el cor. —Serviam!

Aquesta trepidació del teu esperit, la temptació, que t’envolta, és com una bena davant els ulls de la teva ànima.

Estàs a les fosques. —No t’entossudeixis a anar sol, perquè, sol, cauràs. —Ves al teu Director —al teu superior— i ell farà que sentis aquelles paraules de Rafael Arcàngel a Tobies:

Forti animo esto, in proximo est ut a Deo cureris. —Coratge, que ben aviat et guarirà Déu. —Sigues obedient, i cauran les escames, et caurà la bena dels ulls, i Déu t’omplirà de gràcia i de pau.