Llistat de punts

No amaguis al teu Director aquestes insinuacions de l’enemic. —La teva victòria, quan fas la confidència, et dona més gràcia de Déu. —I, a més a més, ara tens, per continuar vencent, el do de consell i les oracions del teu pare espiritual.

No parlis mai, ni per queixar-te’n, de coses o fets impurs. —Mira que és una matèria més enganxosa que el vesc. —Canvia la conversa, i, si no és possible, segueix-la, parlant de la necessitat i formosor de la santa puresa, virtut d’homes que saben el que val la seva ànima.

Els sants no han estat éssers deformes; casos perquè els estudiï un metge modernista.

Eren, són normals: de carn, com la teva. —I van vèncer.

Encara que la carn es vesteixi de seda... —Et diré, quan vegi que vacil·les davant la temptació, que amaga la seva impuresa amb excuses d’art, de ciència..., ¡de caritat!

Et diré, parafrasejant aquell antic refrany: encara que la carn es vesteixi de seda, carn es queda.

Infelix ego homo!, quis me liberabit de corpore mortis hujus? —¡Pobre de mi!, ¿qui m’alliberarà d’aquest cos de mort? —Així clama sant Pau. —Anima’t: ell també lluitava.

A l’hora de la temptació pensa en l’Amor que t’espera al cel: fomenta la virtut de l’esperança, que no és pas falta de generositat.

No et preocupis, passi el que passi, mentre no consentis. —Perquè només la voluntat pot obrir la porta del cor i introduir-hi aquestes execracions.

M’escrius: «Pare, tinc... mal de queixal al cor». —No m’ho prenc de broma, perquè m’adono que et cal un bon dentista que t’hi faci unes extraccions.

¡Si t’ho deixessis fer!...

«¡Ah, si hagués trencat de bon començament!» m’has dit. —Tant de bo no hagis de repetir aquesta exclamació tardana.

¡Que n’és de clar el camí!... ¡Que palesos els obstacles!... ¡Quines armes més bones per vèncer-los!... —I, tanmateix, ¡quantes desviacions i quantes ensopegades! ¿Oi que sí?

—És el filet subtil —cadena: cadena de ferro forjat— que tu i jo coneixem, i que no vols trencar, la causa que t’aparta del camí i que et fa ensopegar i fins i tot caure.

—¿Què esperes per tallar-lo... i avançar?

Confusionisme. —Vaig saber que vacil·lava la rectitud del teu criteri. I, perquè m’entenguessis, et vaig escriure: el diable té la cara molt lletja, i, com que en sap tant, no s’exposa que li vegem les banyes. No va de front.

—Per això, ¡quants cops ve amb disfressa de noblesa i fins i tot d’espiritualitat!

Deixa que es vessi el teu cor en efusions d’Amor i d’agraïment en considerar com la gràcia de Déu t’allibera cada dia dels llaços que et para l’enemic.