Llistat de punts

Jesús pateix per complir la Voluntat del Pare... I tu, que també vols complir la santíssima Voluntat de Déu, seguint les passes del Mestre, ¿et podràs queixar si trobes com a company de camí el sofriment?

Em dius que sí, que vols. —Bé, però ¿vols com un avar vol el seu or, com una mare vol el seu fill, com un ambiciós vol els honors o com un pobrissó sensual el seu plaer?

—¿No? —Llavors no vols.

¿Però, ¡a hores d’ara!, resultarà que et cal l’aprovació, el caliu, els consols dels poderosos, per continuar fent el que Déu vol?

—Els poderosos solen ser volubles, i tu has de ser constant. Sigues agraït, si t’ajuden. I continua, impertorbable, si et menyspreen.

Nonne hic est fabri filius? Nonne hic est faber, filius Mariae? —¿Que potser no és aquest el fill de l’artesà? ¿Que no és l’artesà fill de Maria?

—Això, que van dir de Jesús, és molt possible que ho diguin de tu, amb una mica de desconcert i una altra mica de burla, quan «definitivament» vulguis complir la Voluntat de Déu, ser instrument: Però, ¿aquest no és aquell?...

—Calla. I que les teves obres confirmin la teva missió.

¡Com els agrada als homes que els recordin el parentiu amb personatges de la literatura, de la política, de la milícia, de l’Església!...

—Canta davant la Verge Immaculada, recordant-li:

Déu vos salve, Maria, filla de Déu Pare: Déu vos salve, Maria, Mare de Déu Fill: Déu vos salve, Maria, Esposa de Déu Esperit Sant... ¡Més que tu, només Déu!

Pateixes... i no et voldries queixar. —No hi fa res que et queixis —és la reacció natural de la pobra carn nostra—, mentre la teva voluntat vol en tu, ara i sempre, allò que vulgui Déu.

Nosaltres som pedres, carreus, que es mouen, que senten, que tenen una libèrrima voluntat.

Déu mateix és el picapedrer que ens va traient els cantells, arreglant-nos, modificant-nos, tal com Ell vol, a cops de martell i de cisell.

No ens vulguem apartar, no vulguem esquivar la seva Voluntat, perquè, de qualsevol manera, no podrem evitar els cops. —Patirem més i inútilment, i, en lloc de la pedra polida i preparada per edificar, serem un munt informe de grava que la gent trepitjarà amb menyspreu.

Déu exalta els qui compleixen la seva Voluntat en allò mateix en què els va humiliar.

No caiguis en un cercle viciós: tu penses: quan això es resolgui així o de l’altra manera, seré molt generós amb el meu Déu.

¿Que potser Jesús no pot estar esperant que siguis generós sense reserves per resoldre Ell les coses més bé que no t’imagines?

Propòsit ferm, lògica conseqüència: en cada instant de cada dia miraré de complir amb generositat la Voluntat de Déu.

És cosa de segons... Pensa abans de començar qualsevol negoci: ¿què vol Déu de mi en aquest assumpte?

I, amb la gràcia divina, ¡fes-ho!