Llistat de punts

Aquesta és la clau per obrir la porta i entrar en el regne del Cel: qui facit voluntatem Patris mei qui in coelis est, ipse intrabit in regnum coelorum —qui fa la voluntat del meu Pare..., ¡aquest hi entrarà!

Del fet que tu i jo ens portem com Déu vol —no ho oblidis—, en depenen moltes coses grans.

Nosaltres som pedres, carreus, que es mouen, que senten, que tenen una libèrrima voluntat.

Déu mateix és el picapedrer que ens va traient els cantells, arreglant-nos, modificant-nos, tal com Ell vol, a cops de martell i de cisell.

No ens vulguem apartar, no vulguem esquivar la seva Voluntat, perquè, de qualsevol manera, no podrem evitar els cops. —Patirem més i inútilment, i, en lloc de la pedra polida i preparada per edificar, serem un munt informe de grava que la gent trepitjarà amb menyspreu.

¿Resignació?... ¿Conformitat?... ¡Voler la Voluntat de Déu!

L’acceptació rendida de la Voluntat de Déu comporta necessàriament el goig i la pau: la felicitat en la Creu. —Llavors es veu com el jou de Crist és suau i la seva càrrega no és feixuga.

¡Pau, pau!, em dius. —La pau és... per als homes de «bona» voluntat.

Un raonament que duu a la pau i que l’Esperit Sant dona fet als qui volen la Voluntat de Déu: Dominus regit me, et nihil mihi deerit —el Senyor em governa, no em mancarà res.

¿Què hi ha que pugui inquietar una ànima que repeteixi de veritat aquestes paraules?

Home lliure, subjecta’t a voluntària servitud per tal que Jesús no hagi de dir per tu allò que expliquen que va dir per altres a la Mare Teresa: «Teresa, jo volia... Però els homes no han volgut».

Acte d’identificació amb la Voluntat de Déu:

¿Ho vols, Senyor?... ¡Jo també ho vull!

No ho dubtis: deixa que surti del cor als llavis un Fiat —¡que es faci!...—, que sigui la coronació del sacrifici.

Com més a prop de Déu està l’apòstol, més universal se sent: el cor s’eixampla perquè hi càpiga tothom, i totes les coses, en els desigs de posar l’univers als peus de Jesús.

Més vull la teva Voluntat, Déu meu, que, sense complir-la —si pogués ser un disbarat tan gran—, la mateixa glòria.