Llistat de punts

¿Com m'ho faré perquè el meu amor al Senyor continuï, perquè augmenti?, em preguntes encès.

—Fill, anar deixant l'home vell, també amb el lliurament gustós d'aquelles coses que, bones en si mateixes, impedeixen, però, el despreniment del teu jo…; dir al Senyor, amb obres i contínuament: «aquí em tens, per allò que vulguis».

Quan enraonis amb el Senyor, també si penses que el que fas és tot xerrameca, demana-li una entrega més gran, un avenç més decidit en la perfecció cristiana: que t'encengui mes!

Renova el teu propòsit ferm de viure amb «voluntarietat actual» la teva vida de cristià: a tota hora i en totes les circumstàncies.

Aquesta és la veritat del cristià: entrega i amor —amor a Déu i, per Ell, al proïsme—, fonamentats en el sacrifici.

Jesús meu: el que és meu és teu, perquè el que és teu és meu i el que és meu ho abandono en Tu.

No vivim per a la terra, ni per a la nostra honra, sinó per a l'honra de Déu,

per a la Glòria de Déu, per al servei de Déu: això és el que ens ha de moure!

D'ençà que Jesucrist Senyor Nostre va fundar l'Església, aquesta Mare nostra ha sofert contínua persecució. Potser en altres temps les persecucions es feien obertament, i ara s'organitzen molts cops de manera encoberta; però, tant avui com ahir, no es deixa de combatre l'Església.

—¡Quina obligació tenim de viure, cada dia, com a catòlics responsables!

Fes servir, per a la teva vida, aquesta recepta: «no em recordo que existeixo. No penso en les meves coses, perquè no tinc temps».

—Treball i servei!

Sobre aquestes directrius discorre la bondat inigualable de la nostra Mare Santa Maria: un amor dut fins al límit, complint acuradament la Voluntat divina, i un oblit complet de si mateixa, contenta d'estar allí, on Déu la vol.

—Per això, ni el més petit dels seus gestos no és trivial. —Aprèn-ne.

No t'espantis quan Jesús et demani més, fins i tot la felicitat dels de la teva sang. T'has de convèncer que, des d'un punt de vista sobrenatural, Ell té el dret de passar per damunt dels teus, per a la seva Glòria.

Quan em diuen que hi ha persones lliurades a Déu que ja no s'apliquen fervorosament a la santedat, penso que això —si tingués algun fonament cert— conduirà al gran fracàs de les seves vides.

Quant de bé i quant de mal pots fer!

—Bé, si ets humil i et saps donar amb alegria i amb esperit de sacrifici; bé, per a tu i per als teus germans els homes, per a l'Església, per aquesta Mare bona.

—I quant de mal, si et guies per la teva supèrbia.