Llistat de punts

Tot sovint et preguntes com és que ànimes, que han tingut la sort de conèixer el veritable Jesús des que eren nens, vacil·len tant a l'hora de correspondre amb allò que tenen de millor: la vida, la família, les il·lusions.

Mira: tu, justament perquè ho has rebut «tot» de cop, has de mostrar-te molt agraït al Senyor; tal com reaccionaria un cec que recuperés la vista de sobte, quan als altres ni tan sols se'ls acut que han de donar gràcies perquè hi veuen.

Però… no n'hi ha prou. Cada dia, has d'ajudar els qui et volten perquè es comportin amb gratitud per la seva condició de fills de Déu. Si no, no em diguis que ets agraït.

Medita això sense pressa: és molt poc el que se'm demana, per tot el que se'm dóna.

Els qui ens hem dedicat a Déu, res no hem perdut.

La Verge Santa Maria, Mestra de donació sense límits. —Te'n recordes?: amb lloança adreçada a Ella, afirma Jesucrist: «¡el qui compleix la Voluntat del meu Pare, aquest —aquesta— és la meva mare!…».

Demana-li a aquesta Mare bona que en la teva ànima adquireixi força —força d'amor i d'alliberament— la seva resposta de generositat exemplar: ecce ancilla Domini! —heus aquí l'esclava del Senyor.

Semblava plenament determinat…; però, en agafar la ploma per trencar amb la seva promesa, pogué més la indecisió i li mancà valentia: molt humà i comprensible, comentaven altres. Pel que es veu, segons alguns, els amors terrenals no es troben entre aquelles coses que s'han de deixar per seguir plenament Jesucrist, quan Ell ho demana.

Alguns es captenen, al llarg de la vida, com si el Senyor hagués parlat de lliurament i de conducta recta només als qui no els hi costés —no n'hi ha! — o als qui no necessiten lluitar.

Obliden que, per a tots, Jesús ha dit: el Regne dels Cels s'arrabassa amb violència, amb la lluita santa de cada instant.

Alts i baixos. En tens molts, massa!, d'alts i baixos.

La raó és clara: fins aquí, has dut una vida fàcil i no vols assabentar-te que del «desitjar» al «donar-se» hi ha una distància notable.

Recupera el temps que has perdut descansant damunt els llorers de la complaença en tu mateix, tot creient-te una persona bona, com si n'hi hagués prou d'anar fent, sense robar ni matar.

Aferma el pas en la pietat i en el treball: ¡et resta encara tant per córrer!, conviu a gust amb tothom, també amb els qui et molesten; i esforça't per estimar —per servir!— aquells que abans menyspreaves.

Renovació no és relaxació.

Si no és per construir una obra molt gran, molt de Déu —la santedat—, no val la pena donar-se.

Per això, l’Església —en canonitzar els sants— proclama l’heroïcitat de les seves vides.

Compte!: fila molt prim! —Procura que, en aixecar tu la temperatura de l'ambient que et volta, no baixi la teva.

¡Felices aquelles ànimes benaurades que, tan bon punt senten parlar de Jesús —i Ell ens parla constantment—, el reconeixen com el Camí, la Veritat i la Vida!

—Prou que et consta que, quan no participem d'aquesta felicitat, és perquè ens ha mancat la determinació de seguir-lo.