Llistat de punts

El Senyor —Mestre d'Amor— és, un amant gelós que demana tot el que tenim, tota la nostra voluntat. Espera que li oferim tot allò nostre, seguint el camí que a cada un ens ha marcat.

Cal estimar Déu, perquè el cor és fet per a estimar. Per això, si no el posem en Déu, en la Verge, Mare nostra, en les ànimes…, amb un afecte net, el cor es venja…, i esdevé un niu de cucs.

Hi ha cors durs, però nobles, que —en atansar-se a la calor del Cor de Jesucrist— es fonen com el bronze en llàgrimes d'amor, de desgreuge. S'encenen!

En canvi, els tebis tenen el cor de fang, de carn miserable… i s'esquerden. Són pols. Fan pena.

Digues amb mi: ¡Jesús nostre, lluny de nosaltres la tebiesa! Tebis, no!

Som enamorats de l'Amor. Per això, el Senyor no ens vol secs, tibats, com una cosa sense vida: ens vol impregnats del seu afecte!

Contesta't: ¿quantes vegades al dia et demana la teva voluntat que posis el cor en Déu, per lliurar-li els teus afectes i les teves obres?

Bona mesura per comprovar la intensitat i la qualitat del teu amor.

No tinguis por d'estimar les ànimes, per Ell; i no et faci res d'estimar encara més els teus, sempre que estimant-los tant, a Ell l'estimis milions de vegades més.

Si de veritat desitges que el teu cor reaccioni d'una manera segura, jo t'aconsello que et fiquis en una Ferida del Senyor: així el tractaràs de prop, t'agafaràs a Ell, sentiràs palpitar el seu Cor… i el seguiràs en tot el que et demani.

Comprensió, caritat real. Quan de veres l'hagis aconseguida, tindràs el cor gran amb tothom, sense discriminacions, i viuràs —també amb els qui t'han maltractat— el consell de Jesús: «veniu a mi tots els qui aneu afeixugats…, que Jo us alleujaré».

Tracta amb afecte els qui ignoren les coses de Déu. Però amb més raó has de tractar així els qui les coneixen: sense això, no pots complir allò altre.

Jesús farà que tinguis a tots els qui tractes una gran estimació que no entelarà gens la que li tens a Ell. Al contrari: com més estimis Jesús, més gent cabrà en el teu cor.

Com més s'apropa la criatura a Déu, més universal se sent: s'engrandeix el seu cor, perquè hi càpiga tothom i tot, en l'únic gran desig de posar l'univers als peus de Jesús.

En sentir parlar de labors d'ànimes a terres llunyanes, ¡com els brillaven els ulls! Feia la impressió que estaven disposats a saltar l'oceà d'un bot. I és que el món és molt petit, quan l'Amor és gran.