Llistat de punts

No tinguis esperit esquifit. —Engrandeix el cor fins que sigui universal, «catòlic».

No volis com l’aviram quan et pots enlairar com les àguiles.

Tens la intel·ligència feixuga, inactiva: t’esforces inútilment per coordinar les idees en la presència del Senyor: ¡un veritable ensopiment!

No t’hi esforcis, ni et neguitegis. —Escolta’m bé: és l’hora del cor.

Front de Madrid. Una vintena d’oficials, en noble i alegre companyonia. Se sent una cançó, i després una altra i més.

Aquell tinentó del bigoti fosc només va sentir la primera:

Mig cor de l’estimada

jo no el voldria;

si el meu em demanaven,

tot el daria.

«¡Quina resistència a donar tot el cor!» —I l’oració brollà, en curs assossegat i ample.

El cor, en una banda. Primer, el deure. —Però, tot complint el deure, posa-hi el cor: que és suavitat.

Missioner. —Somies amb ser missioner. Tens vibracions com les de Xavier: i vols conquerir per a Crist un imperi. —¿El Japó, la Xina, l’Índia, Rússia..., els pobles freds del nord d’Europa, o Amèrica, o Àfrica, o Austràlia?

—Fomenta aquests incendis dins del teu cor, aquests delits d’ànimes. Però no m’oblidis que ets més missioner «obeint». Lluny geogràficament d’aquells camps d’apostolat, treballes «aquí» i «allà»: ¿no sents —¡com Xavier!— el braç cansat després d’administrar a tants el baptisme?

Ser «catòlic» és estimar la Pàtria, sense cedir a ningú ser millor en aquest amor. I, alhora, tenir com a meus els afanys nobles de tots els països. ¡Quantes glòries de França són glòries meves! I, igualment, molts motius d’orgull d’alemanys, d’italians, d’anglesos..., d’americans i asiàtics i africans són també el meu orgull.

—¡Catòlic!: cor ample, esperit obert.

Com més a prop de Déu està l’apòstol, més universal se sent: el cor s’eixampla perquè hi càpiga tothom, i totes les coses, en els desigs de posar l’univers als peus de Jesús.

La indiferència no és tenir el cor sec... com Jesús no l’hi tenia.

M’explico que pateixis quan enmig de la teva forçada inactivitat penses en la feina que hi ha per fer. —El cor no et cap dins el planeta, i s’ha d’emmotllar... a una tasca oficial minúscula.

Però, ¿per a quan deixem el Fiat?...

No em feu «capelletes» dins el vostre treball. —Seria empetitir els apostolats: perquè, si la «capelleta» arriba, ¡a la fi!, al govern d’una empresa universal... ¡que ràpid l’empresa universal acaba en capelleta!

Alegra’t, si veus que altres treballen en bons apostolats. —I demana, per a ells, gràcia de Déu abundant i correspondència a aquesta gràcia.

Després, tu, al teu camí: convençut que no en tens cap altre.

És mal esperit el teu si et dol que altres treballin per Crist sense comptar amb la teva feina. —Recorda’t d’aquest passatge de sant Marc: «Mestre: n’hem vist un que anava llençant dimonis en el teu nom, que no és de la nostra companyia, i li ho hem prohibit. No hi ha motiu per prohibir-li-ho, respongué Jesús, perquè ningú que faci miracles en el meu nom podrà malparlar després de mi. Que qui no és contrari vostre, és del vostre partit».