Llistat de punts

En la vida del cristià, «tot» ha de ser per a Déu: també les febleses personals, rectificades!, que el Senyor comprèn i perdona.

Avui he tornat a pregar ple de confiança, amb aquesta petició: Senyor, que no ens inquietin les nostres passades misèries ja perdonades, ni tampoc la possibilitat de misèries futures; que ens abandonem en les teves mans misericordioses; que et fem presents els nostres desigs de santedat i apostolat, que estan latents com les brases sota les cendres d'una fredor aparent…

—Senyor, sé que ens escoltes. Digues-li-ho tu també.

Hi ha moments en què —privat d’aquella unió amb el Senyor, que et donava contínua oració, fins i tot dormint— sembla que forceges amb la Voluntat de Déu.

—És feblesa, prou que ho saps: estima la Creu; la falta de tantes coses que tothom considera necessàries; els obstacles per emprendre o… seguir el camí; la teva pròpia petitesa i la teva misèria espiritual.

—Ofereix —amb un voler eficaç— les teves coses i les dels teus: humanament vistes, no són poca cosa; amb llums sobrenaturals, són no res.

Sí, tens raó: ¡quina fondària, la de la teva misèria! Per tu, ¿on series ara, fins on hauries arribat?…

«Només un Amor ple de misericòrdia pot continuar estimant-me», reconeixies.

—Consola't: Ell no et negarà ni el seu Amor ni la seva Misericòrdia, si el busques.