Llistat de punts
Quan tenim la vista tèrbola, quan els ulls perden claredat, ens cal anar a la llum. I Jesucrist ens ha dit que Ell és la Llum del món i que ha vingut a guarir els malalts.
—Per això, que les teves malalties, les teves caigudes —si el Senyor les permet—, no t'apartin de Crist: que t'hi apropin!
No t'espantis, ni et desanimis, en descobrir que tens errors…, i quins errors!
—Lluita per arrencar-los. I, mentre lluites, convenç-te que és bo que sentis totes aquestes febleses, perquè, si no, series un superb: i la supèrbia aparta de Déu.
Si els teus errors et fan més humil, si et duen a buscar amb més força el sosteniment de la mà divina, són camí de santedat: felix culpa! —beneïda culpa!, canta l'Església.
Admira aquesta paradoxa amable de la condició de cristià: la nostra pròpia misèria és la que ens duu a refugiar-nos en Déu, a «deïficar-nos», i amb Ell ho podem tot.
Digues-li: no veig, Jesús, ni una flor gemada en el meu jardí: totes tenen taques…, sembla que totes han perdut el color i l'aroma. Pobre de mi! La boca als fems, a terra: així. Aquest és el meu lloc propi.
—D'aquesta manera —humiliant-te—, Ell vencerà en tu, i assoliràs la victòria.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/forja/6463/ (08/05/2024)