Llistat de punts

Quin deute que tens amb el teu Pare-Déu! —T'ha donat l'ésser, la intel·ligència, la voluntat…; t'ha donat la gràcia: l'Esperit Sant; Jesús, a l'Hòstia; la filiació divina; la Verge Santíssima, Mare de Déu i Mare nostra; t'ha donat la possibilitat de participar a la Santa Missa i et concedeix el perdó dels teus pecats, el seu perdó, tantes vegades!; t'ha atorgat dons incomptables, alguns d'extraordinaris…

—Digues, fill: com has correspost?, com correspons?

Atansar-se una mica més a Déu vol dir estar disposat a una nova conversió, a una nova rectificació, a escoltar atentament les seves inspiracions —els desigs sants que fa brollar en les nostres ànimes—, i a posar-los en pràctica.

¡Quanta vilesa en la meva conducta, i quanta infidelitat a la gràcia!

—Mare meva, Refugi de pecadors, prega per mi; que mai més no destorbi l'obra de Déu en la meva ànima.

¡Tan a prop de Crist, tants anys, i… tan pecador!

—La intimitat de Jesús amb tu, no et fa plorar?

Llàtzer ressuscità perquè va sentir la veu de Déu: i de seguida va voler sortir d'aquell estat. Si no hagués «volgut» moure's, hauria mort de nou.

Propòsit sincer: tenir sempre fe en Déu; tenir sempre esperança en Déu; estimar sempre Déu…, que mai no ens abandona, ni que estiguem podrits com Llàtzer.

Que Déu sigui beneït!, et deies un cop acabada la teva Confessió sacramental. I pensaves: és com si tornés a néixer.

Després, vas continuar amb serenitat! Domine, quid me vis facere? —Senyor, què vols que faci?

—I tu mateix et donares la resposta: amb la teva gràcia, per damunt de tot i de tots, compliré la teva Santíssima Voluntat: serviam! —et serviré sense condicions!

Jesús nasqué en una gruta de Betlem, diu l’Escriptura, «perquè no hi havia lloc per a ells a l'hostal».

—No m’aparto de la veritat teològica, si et dic que Jesús busca encara posada dins el teu cor.

És veritat que tu no hi poses res de la teva part, que en la teva ànima tot ho fa Déu.

Que no sigui així, però, des del punt de vista de la teva correspondència.

Saps que no et mancarà la gràcia de Déu, perquè t’ha escollit des de l’eternitat. I, si t’ha tractat així, et concedirà tots els auxilis, perquè li siguis fidel, com a fill seu.

—Camina, doncs, amb seguretat i amb correspondència actual.

Em comentaves, encara indecís: ¡com es coneixen aquests temps en què el Senyor em demana més!

—Només se'm va acudir recordar-te: m'asseguraves que únicament volies identificar-te amb Ell, per què t'hi resisteixes?

Jesús et demana oració… Ho veus clar. —En canvi, quina falta de correspondència! Tot et costa molt: ets com el nen que té mandra d'aprendre a caminar. Però en el teu cas, no és solament mandra. És també por, falta de generositat.

Davant l'immens panorama d'ànimes que ens espera, davant aquesta preciosa i tremenda responsabilitat, potser se t'acudeix pensar el mateix que a vegades penso jo: ¿amb mi, tota aquesta labor?, amb mi, que sóc tan poca cosa?

—Hem d'obrir llavors l'Evangeli, i contemplar com Jesús guareix el cec de naixement: amb fang fet de pols de la terra i de saliva. ¡I aquest és el col·liri que dóna la llum a uns ulls cecs!

Això som tu i jo. Amb el coneixement de la nostra feblesa, del nostre valer nul, però —amb la gràcia de Déu i la nostra bona voluntat— som col·liri!, per il·luminar, per prestar la nostra fortalesa als altres i a nosaltres mateixos.