Llistat de punts

La correcció fraterna, quan l'hagis de fer, ha d'estar plena de delicadesa —de caritat!— en la forma i en el fons, ja que en aquell moment ets instrument de Déu.

Fill, per les teves pròpies forces, no pots res en el terreny sobrenatural; però, si ets instrument de Déu, ho podràs tot!: omnia possum in eo qui me confortat! —tot ho puc en Aquell que em conforta!, perquè Ell vol, per la seva bondat, utilitzar instruments ineptes, com tu i com jo.

Nen, pobre ruquet: si, amb Amor, el Senyor ha netejat la teva negra esquena, avesada al fem, i et carrega de guarniments de ras i damunt hi posa joiells enlluernadors, pobre ase!, no oblidis que «pots», per la teva culpa, llençar per terra la bella càrrega…, però que tu sol «no pots» tornar-te-la a carregar.

Davant l'immens panorama d'ànimes que ens espera, davant aquesta preciosa i tremenda responsabilitat, potser se t'acudeix pensar el mateix que a vegades penso jo: ¿amb mi, tota aquesta labor?, amb mi, que sóc tan poca cosa?

—Hem d'obrir llavors l'Evangeli, i contemplar com Jesús guareix el cec de naixement: amb fang fet de pols de la terra i de saliva. ¡I aquest és el col·liri que dóna la llum a uns ulls cecs!

Això som tu i jo. Amb el coneixement de la nostra feblesa, del nostre valer nul, però —amb la gràcia de Déu i la nostra bona voluntat— som col·liri!, per il·luminar, per prestar la nostra fortalesa als altres i a nosaltres mateixos.

Li deia una ànima apostòlica: Jesús, Tu sabràs el que fas…, jo no treballo per a mi…

Els homes, quan volen fer alguna feina, procuren fer servir els mitjans adients. Si jo hagués viscut fa segles, hauria utilitzat una ploma d'au per escriure; ara faig servir una ploma estilogràfica.

Déu, en canvi, quan desitja portar a terme alguna obra, tria mitjans desproporcionats, perquè es noti —quantes vegades m'ho hauràs sentit!— que l'obra és seva.

Per això, tu i jo, que coneixem el pes enorme de les nostres misèries, hem de dir-li al Senyor: encara que sigui miserable, no deixo de comprendre que sóc instrument diví en les teves mans.

T'entestes a anar pel teu compte, i la teva labor resulta estèril.

Obeeix, sigues dòcil: ja que de la mateixa manera que és de necessitat posar cada roda d'una màquina en el seu lloc (altrament, s'atura, o es deformen les peces; i, sens dubte, no produeix o el seu rendiment és molt escàs), així també un home o una dona, fora del seu camp d'acció, més aviat seran una nosa que no pas un instrument d'apostolat.

Diu Jesús: «qui a vosaltres escolta, a mi m'escolta».

—¿Et penses encara que són les teves paraules les que convencen els homes?… A més, no oblidis que l'Esperit Sant pot valdre's per als seus plans de l’instrument més inepte.

Treballa amb humilitat, és a dir, compta primer amb les benediccions de Déu, que no et mancaran; després, amb els teus bons desigs; amb els teus plans de treball; i amb les teves dificultats!, sense oblidar que, entre aquestes dificultats, hi has de posar sempre la teva falta de santedat.

—Seràs bon instrument, si cada dia lluites per ser millor.

Quan trepitgis de debò el teu propi jo i visquis per als altres, llavors seràs instrument apte en les mans de Déu.

Ell ha cridat —crida— els seus deixebles, i els mana: ut eatis! —aneu a buscar tothom.