Llistat de punts

Jesús és el model: imitem-lo!

—Imitem-lo, servint l'Església Santa i totes les ànimes.

El teu amor i el teu servei a l'Església Santa no poden estar condicionats per la més gran o més petita santedat personal dels que la componen, tot i que desitgem ardentment la perfecció cristiana en tots.

—Has d'estimar l'Esposa de Crist, la teva Mare, que és, i serà sempre, neta i sense màcula.

No hi pot haver cap altra disposició en un catòlic: defensar «sempre» l'autoritat del Papa; i estar «sempre» dòcilment decidit a rectificar l'opinió, davant el Magisteri de l'Església.

«Pesa damunt meu la sol·licitud per totes les esglésies», escrivia Sant Pau; i aquest sospir de l'Apòstol recorda a tots els cristians —també a tu!— la responsabilitat de posar als peus de l'Esposa de Jesucrist, de l'Església Santa, tot el que som i el que podem, estimant-la fidelíssimament, fins i tot a costa de la hisenda, de l'honra i de la vida.

No t'espantis —i, en la mesura que puguis, reacciona— davant aquesta conjuració del silenci, amb què volen emmordaçar l'Església. Els uns no deixen que se senti la seva veu; uns altres no permeten que es contempli l'exemple dels qui la prediquen amb les obres; uns altres esborren tota empremta de bona doctrina…, i tantes majories no la suporten.

No t'espantis, repeteixo, però no et cansis de fer d'altaveu als ensenyaments del Magisteri.

Fes-te cada dia més «romà», estima aquesta condició beneïda, que adorna els fills de l'única i veritable Església, donat que així ho ha volgut Jesucrist.

Voldria —ajuda'm amb la teva oració— que, en l'Església Santa, tots ens sentíssim membres d'un sol cos, com ens demana l'Apòstol; i que visquéssim a fons, sense indiferències, les alegries, les tribulacions, l’expansió de la nostra Mare, una, santa, catòlica, apostòlica, romana.

Voldria que visquéssim la identitat d'uns amb altres, i de tots amb Crist.

Encomano de tot cor, diàriament, que el Senyor ens concedeixi el do de llengües. Un do de llengües, que no consisteix pas en el coneixement de diversos idiomes, sinó en el fet de saber adaptar-se a la capacitat dels oients.

—No es tracta de «parlar en neci a la plebs, perquè ho entengui»; sinó de parlar en savi, en cristià, però de manera assequible a tothom.

—Aquest do de llengües és el que demano al Senyor i a la seva Mare beneïda per als seus fills.

Si anheles tenir vida, i vida i felicitat eternes, no pots sortir-te de la barca de la Santa Mare Església. —Mira: si tu t'allunyes de l'àmbit de la barca, te n'aniràs enmig de les onades del mar, te'n vas a la mort, ofegat a l'oceà; deixes d'estar amb Crist, perds la seva amistat, que voluntàriament vas escollir quan t'adonares que Ell te l'oferia.