Llistat de punts

No podem ser sectaris, em deien amb aire d'equanimitat, davant la fermesa de la doctrina de l'Església.

Després, quan els vaig fer veure que el qui té la Veritat no és sectari, comprengueren la seva equivocació.

Per a tants moments de la història, que el diable s'encarrega de repetir, em semblava una consideració ben encertada aquella que m'escrivies sobre lleialtat: «porto tot el dia al cor, al cap i als llavis una jaculatòria: Roma!».

Mai no compartiré la idea, ni en el terreny ascètic ni en el jurídic, dels qui pensen i viuen com si servir l'Església fos el mateix que enfilar-se.

Et dol veure que alguns tenen la tècnica de parlar de la Creu de Crist, només per pujar i assolir posicions… Són els mateixos que res del que veuen, si no coincideix amb el seu criteri, no ho consideren net.

—Una raó més perquè perseveris en la rectitud de les teves intencions, i perquè demanis al Mestre que et concedeixi la força de repetir: non mea voluntas, sed tua fiat! —¡Senyor, que jo compleixi amb amor la teva Voluntat Santa!

Cada dia has de créixer en lleialtat a l'Església, al Papa, a la Santa Seu… Amb un amor sempre més, teològic!

Tens un afany gran d'estimar l'Església: encara més gran, com més es revolten els qui pretenen enlletgir-la. —Em sembla molt lògic: perquè l'Església és la teva Mare.

Els qui no volen entendre que la fe exigeix servei a l'Església i a les ànimes, tard o d'hora inverteixen els termes, i acaben servint-se de l'Església i de les ànimes, per als seus fins personals.

Tant de bo no caiguis, mai, en l'error d'identificar el Cos Místic de Crist amb la determinada actitud, personal o pública, de qualsevol dels seus membres.

I tant de bo no donis ocasió perquè gent menys formada caigui en aquest error.

—¡Mira si és important la teva coherència, la teva lleialtat!

Encara que sembli una paradoxa, no rara vegada succeeix que, aquells que s'anomenen a si mateixos fills de l'Església, són justament els qui sembren més confusió.

Et vas quedar molt pensatiu en sentir-me comentar: vull tenir la sang de la meva Mare l'Església; no la d'Alexandre, ni la de Carlemany, ni la dels set savis de Grècia.

Pot succeir que entre els catòlics, n'hi hagi alguns que tinguin poc esperit cristià; o que facin aquesta impressió als qui els tracten en un determinat moment.

Però, si t'escandalitzaves d'aquesta realitat, demostraries conèixer poc la misèria humana i… la teva pròpia misèria. A més, no és just ni lleial prendre ocasió de les febleses d'aquells pocs, per difamar Crist i la seva Església.

«Mentre no em facin pecar!» —Fort comentari d'aquella pobra criatura, gairebé anihilada, en la seva vida personal i en els seus afanys d'home i de cristià, per enemics poderosos.

—Medita i aprèn: mentre no et facin pecar!