Llistat de punts

Desitjo que el teu comportament sigui com el de Pere i el de Joan: que duguis a la teva oració, per parlar-ne amb Jesús, les necessitats dels teus amics, dels teus col·legues…, i que després, amb el teu exemple, puguis dir-los: respice in nos! —mireu-me!

¿Vols aprendre de Crist i fer-te teu l'exemple de la seva vida? —Obre el Sant Evangeli, i escolta el diàleg de Déu amb els homes…, amb tu.

¿Minúcies i nimietats a les quals res no dec, de les quals res no espero, ocupen la meva atenció més que el meu Déu? ¿Amb qui estic, quan no estic amb Déu?

Tu —com tots els fills de Déu— tens també necessitat de l'oració personal: d'aquesta intimitat, d'aquest tracte directe amb Nostre Senyor —diàleg de dos, cara a cara—, sense amagar-te en l'anonimat.

En un lloc on s'enraonava i se sentia música, sorgí l'oració en la teva ànima, amb un consol inexplicable. Vas acabar dient: Jesús, no vull el consol, et vull a Tu.

¡Recollir-se en oració, en meditació, és tan fàcil…! Jesús no ens fa esperar, no imposa tandes: és Ell qui s'espera.

N'hi ha prou que diguis: ¡Senyor, vull fer oració, vull tractar-te!, i ja ets a la presència de Déu, enraonant amb Ell.

Per acabar-ho d’adobar, no et limita el temps: tot ho deixa al teu gust. I això, no durant deu minuts o un quart. No!, hores, el dia sencer! I Ell és qui és: l'Omnipotent, el Sapientíssim.

En la vida interior, com en l'amor humà, cal ser perseverant.

Sí, has de meditar moltes vegades els mateixos arguments, i insistir-hi fins que descobreixis un nou Mediterrani.

—¿I com és que no he vist abans això tan clar?, et preguntaràs, sorprès. —Ben senzill, perquè a vegades som com les pedres, que deixen relliscar l'aigua, sense absorbir-ne ni una gota.

—Per això, cal tornar a discórrer sobre les mateixes coses, que no són les mateixes!, per amarar-nos de les benediccions de Déu.

Nadal. —Canten: venite, venite…

—Anem-hi, que Ell ja és nat.

I, després de contemplar la cura que Maria i Josep tenen de l'Infant, goso suggerir-te: mira'l una altra vegada, mira'l sense descans.

Quan et posis a pregar, i no vegis res, i et sentis revoltat i sec, aquest és el camí: no pensis en tu; gira els teus ulls, en canvi, cap a la Passió de Jesucrist, el nostre Redemptor.

Convenç-te que també a cada un de nosaltres ens demana, com a aquells tres Apòstols més íntims, a l'Hort de les Oliveres: «vetlleu i pregueu».

Em miraves tot seriós…, però a la fi em vas entendre, quan et vaig comentar: «vull reproduir la vida de Crist en els fills de Déu, a força de meditar-la, per actuar com Ell i parlar només d'Ell».

No temis la mort. És la teva amiga!

—Procura acostumar-te a aquesta realitat, treient sovint el cap a la teva sepultura: i allí, mira, olora i palpa el teu cadàver podrit, difunt de fa vuit dies.

—Recorda això, de manera especial, quan l'ímpetu de la teva carn et pertorbi.

Ni que sigui un cop al dia, posa't amb el pensament en el tràngol de la mort, per veure amb aquella llum els successos de cada jornada.

T'asseguro que tindràs una bona experiència de la pau que aquesta consideració produeix.