Llistat de punts

No ets feliç, perquè li dónes voltes a tot com si tu fossis sempre el centre: si et fa mal l'estómac, si et canses, si t'han dit això o allò…

—¿Has provat de pensar en Ell i, per Ell, en els altres?

Si talles d'arrel qualsevol indici d'enveja, i si et complaus sincerament amb els èxits dels altres, no perdràs l'alegria.

Quina pèrdua de temps i quina visió tan humana, quan tot ho redueixen a tàctiques, com si això fos el secret de l'eficàcia.

—Obliden que la «tàctica» de Déu és la caritat, l'Amor sense límits: així salvà Ell la distància insalvable que l'home obre, amb el pecat, entre el Cel i la terra.

Escolta'm bé i fes-me'n ressò: el cristianisme és Amor; el tracte amb Déu és diàleg eminentment afirmatiu; la preocupació pels altres —l'apostolat— no és un article de luxe, ocupació d'uns quants.

—Ara que ho saps, omple't de goig, perquè la teva vida ha adquirit un sentit completament distint, i sigues conseqüent.

Compleixes un pla de vida exigent: et lleves de bon matí, fas oració, freqüentes els Sagraments, treballes o estudies molt, ets sobri, et mortifiques…, ¡però notes que et manca alguna cosa!

Porta al teu diàleg amb Déu aquesta consideració: com que la santedat —la lluita per aconseguir-la— és la plenitud de la caritat, has de revisar el teu amor a Déu i, per Ell, als altres. Tal vegada descobriràs aleshores, amagats en la teva ànima, grans defectes, contra els quals ni tan sols lluitaves: no ets bon fill, bon germà, bon company, bon amic, bon col·lega: i, com que estimes desordenadament «la teva santedat», ets envejós.

Et «sacrifiques» en molts detalls «personals»: per això estàs enganxat al teu jo, a la teva persona i, en el fons, no vius per a Déu ni per als altres: només per a tu.

No resulta compatible estimar Déu amb perfecció, i deixar-se dominar per l'egoisme —o per l'apatia— en el tracte amb el proïsme.

Estimar és… no albergar més que un sol pensament, viure per a la persona estimada, no pertànyer-se, estar sotmès venturosament i lliurement, amb l'ànima i el cor, a una voluntat aliena… i a la vegada pròpia.